La importància de l’abadia cistercenca de Notre-Dame de La Ferté rau en el fet que fou la primera fundació cistercenca sortida de l'abadia de Cîteaux (Costa d'Or). Després d’uns primers anys d’estancament d’aquell monestir, la comunitat monàstica es va desenvolupar en època de l’abat Esteve Harding, especialment després de l’arribada de Bernat de Claravall. L’increment del nombre de monjos dificultava el seu sosteniment, fet que va aconsellar la fundació d’un nou monestir.
Amb la col·laboració de Gautier, bisbe de Chalon († 1121), es va aconseguir un indret adient per a la fundació a la ribera del riu Grosne, lloc facilitat per la casa comtal de Chalon. L’any 1113 la primera comunitat de La Ferté va deixar Cîteaux per establir-se al nou monestir, al davant del qual es va posar l’abat Philibert. Inicialment, s’hi van aixecar una capella i diverses dependències destinades als monjos. En els anys següents, les donacions a favor de La Ferté foren molt nombroses i l'abadia va acumular ràpidament un notable patrimoni, del qual formaven part diverses granges.
Un cop estabilitzada la comunitat, la seva situació econòmica va permetre construir una nova església, més àmplia, que estaria acabada a començament del segle XIII, en època de l’abat Simon. En els primers anys de la seva existència, La Ferté va fundar tres monestirs: el de Maizières (Saona i Loira), l’any 1132, i dos més a Itàlia. Durant el segle XIII encara intervindria en la fundació de dues cases més, una a Itàlia i la darrera al Líban.
Jean-Baptiste Lallemand (s. XVIII)
Museu Albertina, Àustria - Domini públic
Cap al 1360, La Ferté fou víctima dels mercenaris coneguts com a routiers, que assolaven el territori. A començament del segle XV es va fortificar. La situació d’inestabilitat es repetiria durant les guerres de Religió, el 1562, el 1567 i, especialment, el 1570, quan el monestir fou saquejat per les tropes de l’almirall Coligny. L'abadia es va restaurar en època de l’abat Claude Petit (1677-1710). Fou suprimida el 1790, amb la Revolució, quan encara tenia una comunitat de catorze religiosos. El lloc es va vendre i, seguidament, es van enderrocar l’església i les dependències monàstiques. Només es va salvar el palau abacial, dels segles XVII-XVIII, i alguna dependència secundària.
Segell de l'abat Hugues (1317)
Il·lustració de Notice historique sur l'abbaye de La Ferté-sur-Grosne (1895)
Il·lustració de Notice historique sur l'abbaye de La Ferté-sur-Grosne (1895)
Filiació de La Ferté
Segons Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)Abadia de Cîteaux (Costa d'Or)
Abadia de La Ferté / 1113
Abadia de Tiglieto (Ligúria) / 1120
Abadia de Santa Maria de Lucedio (Piemont) / 1124
Abadia de Maizières (Saona i Loira) / 1132
Abadia de Barona (Llombardia) / 1210
Abadia de Sanctus Sergius (Líban) / 1235
Segons Armorial général de France (s. XVIII)
Bibliothèque nationale de France
- BAZIN, Louis (1895). Notice historique sur l'abbaye de La Ferté-sur-Grosne. Mémoires de la Société d’Histoire et d’Archéologies de Chalon-sur-Saone. Vol. VIII. Chalon-sur-Saone. Marceau
- COTTINEAU, Laurent-Henri (1936). Répertoire topo-bibliographique des abbayes et prieurés. Vol. 1. Mâcon: Protat
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vies des saints. Vol. 4. París: Bloud et Barral
- HÉLIAS-BARON, Marlène (2004). Chronologie des quatre premières filles de Cîteaux. La Ferté-sur-Grosne, Pontigny, Clairvaux et Morimond. Éditions de la Sorbonne: Hypothèses
- JANAUSCHEK, Leopoldus (1877). Originum Cisterciensium. Vol. 1. Viena
- MARTÈNE, Edmond; i altres (1717). Voyage littéraire de deux religieux bénédictins de la congrégation de Saint-Maur. 1ª part. París: Delaulne
- SAINT-MAUR, Congregació de (1725). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 4. París: Typographia Regia
El palau abacial, única resta notable de La Ferté, es troba al terme de Saint-Ambreuil, al sud de Chalon-sur-Saône