Els orígens
d’aquest modest priorat són força desconeguts. L’historiador
Courtépée va situar la seva fundació en el segle XI a més
d’atribuir-la als senyors de Brancion, extrems que no s’han pogut
confirmar. També s’ha dit que inicialment es tractava d’una
comunitat canonical que més
endavant va abraçar la
Regla de Sant
Benet. Hom sap que es tractava d’una comunitat de dames de la
noblesa, que no depenien de cap monestir i que els seus costums eren
molt menys estrictes que a altres comunitats. Tenia dos priorats que
hi depenien: La Chaux i Puley. Inicialment disposaven d’una petita
església de tres naus amb transsepte i un únic absis, edifici que
s’ha situat cronològicament en el segle XI. Al segle XIII, potser
quan va esdevenir una casa benedictina, l’església es va ampliar
renovant-la completament, el primer absis va esdevenir el lateral
d’un conjunt de tres. És en aquest segle que es té coneixement de
documentació que fa referència al priorat. El 1236 hom troba el nom
de la primera priora coneguda: Wuillelma. |
|
A l’època del mandat de la priora
Marie de Blé (1611-1662) la casa va fer un gir important, a
començament de segle es trobava en decadència i va haver de reformar
el priorat. D’una banda va annexionar la comunitat de Puley, després
es va traslladar a Chalon-sur-Saône i finalment hom va adoptar una
regla més estricta, no sense l’oposició d’una part de les monges. La
incorporació del priorat de Puley amb aquest es va formalitzar el
1615, en aquell moment Puley es trobava en molt mal estat i
inhabitable. El trasllat a Chalon es va efectuar el 1626, quan les
monges van passar a ocupar una casa de l’antiga comanda del Temple a
la riba del Saona, després es va edificar una església i els espais
conventuals.
El 1666 Marie de Blé va rebre el títol
d’abadessa i en endavant l’antic priorat va esdevenir una abadia. El
redreçament de la vida comunitària fou important i fins i tot va
poder contribuir a la reforma d’altres cases petites, com la de les
benedictines de Le Villars (Saona i Loira).
El 1789 fou designada la darrera abadessa, poc després el monestir
seria suprimit, la comunitat es va dispersar, va passar a mans de
particulars i va canviar d’ús. Pel que fa al primer priorat a
Lancharre, només en resta la capçalera de l’església romànica, les
naus foren enderrocades al segle XIX a causa del perill
d’esfondrament. A l’interior es conserva una àmplia col·lecció de
làpides sepulcrals medievals. |
Priorat de Lancharre
El transsepte, ara la nau de l'església |