|
El priorat de Le
Villars figura esmentat per primer cop en una butlla del papa Calixt
II de l’any 1119 amb motiu d’una confirmació de drets de l’abadia
de Saint-Philibert de Tournus (Saona i Loira) d’on depenia. Hom
desconeix molts dels detalls d’aquesta casa com establiment monàstic
ocupat per una comunitat de monges benedictines, en aquest sentit
s’ha suposat un origen antic, anterior a la data esmentada, i fins i
tot que es tractaria d’un priorat simple de Tournus que més endavant
seria ocupat per una comunitat de monges sota l’autoritat d’un
prior, primer un monjo triat des de Tournus i després priors laics
sota el règim de comenda. |
|
|
Pel que fa a l’església, aquesta
tenia inicialment (segle XI) una única nau, amb transsepte i tres
absis semicirculars, en el segle XII s’allargaria aquella nau i s’hi
afegiria una segona, adossada a l’anterior a més d’un porxo a
aquesta darrera. Hom considera que aquesta segona nau tindria les
funcions d’església de la comunitat de monges i la primera seria
l’església parroquial. La presència per priors-monjos va perdurar
mentre Tournus tenia comunitat monàstica, però el 1621 aquella
abadia fou secularitzada. Des del 1610 el priorat s’havia
independitzat de fet de l’abadia mare i els priors ho serien per
designació externa, sota règim de comenda, en aquesta època
s’estaven restaurant els desperfectes causats per les guerres de
Religió. Els 1636 la comunitat es va refugiar a Mâcon fugint dels
perills d’una nova guerra, després les monges es van dividir, mentre
algunes van anar a Tounus altres van tornar a Le Villars fins que el
1677 va morir la darrera monja, el 1693 el priorat fou suprimit
formalment. |
Priorat de Le Villars
Portal de l'església |
