Aquesta casa monàstica fou fundada a iniciativa de Gauthier, senyor de Sully († 1240). Una tradició explica que el fundador, trobant-se en perill durant un viatge per mar des de l’illa de Rodes, va prometre construir un monestir si arribava a bon port. En compliment de la promesa, va fer donació del lloc del Val Saint-Benoît als monjos del priorat de Val-Croissant (Costa d’Or), de l’orde de Val des Choues.
L’acte fundacional es va formalitzar l’any 1237 en presència del promotor, la seva esposa i el seu fill. L’any següent, el bisbe d’Autun, Guy de Vergy, confirmava la donació i l’aportació d’altres béns a la iniciativa. A la seva mort, Gauthier fou enterrat a l’església del Val Saint-Benoît. Amb el pas del temps, aquest petit priorat es va anar desenvolupant gràcies a les nombroses donacions rebudes de l’aristocràcia local, alguns membres de la qual també hi van ser sepultats.
A mitjan segle XIV, la situació havia canviat i es van fer freqüents els litigis amb la noblesa. Segons Coutépée, l’any 1359 la casa va ser incendiada arran d’un assalt en el marc de la guerra dels Cent Anys. El 1541, Francesc I va nomenar Celse Morin primer prior comendatari de la casa. Aquesta nova política, juntament amb les guerres de Religió, va conduir el priorat a la decadència. A mitjan segle XVII només hi havia un religiós i el monestir es trobava en estat de ruïna. A finals d’aquell segle, pràcticament havia desaparegut com a casa monàstica.
El 1698 fou unit al seminari d’Autun i el 1703 el papa donava la seva conformitat a la supressió. L’any 1791, arran de la Revolució, l’antic priorat fou declarat bé nacional i venut. El 1982 hi va arribar una nova comunitat monàstica, pertanyent a la Família monàstica de Betlem, de l’Assumpció de la Verge i de Sant Bruno, sota l’advocació de Notre-Dame du Val d’Adoration, que ha ocupat el lloc fins al 2026, en què aquesta comunitat es troba en procés de supressió. Es conserva l’església d’època medieval, aixecada entre els segles XIII i XV, amb una capella adossada.
Relleu del sepulcre de Gautier de Sully
Il·lustració de Le prieuré du Val Saint-Benoît (1839)
Il·lustració de Catalogo degli ordini religiosi della Chiesa Militante (1703)
- ANÒNIM (1839). Le prieuré du Val Saint-Benoît. Société éduenne, compte rendu de ses travaux. Autun
- COTTINEAU, Laurent-Henri (1939). Répertoire topo-bibliographique des abbayes et prieurés. Vol. 2. Mâcon: Protat
- COURTÉPÉE, Claude (ed. 1847). Description générale et particulière du Duché de Bourgogne. Vol. II. Dijon: Lagier
- LE CAM, Michel (1969). Le Prieuré du Val St-Benoît, de sa fondation à nos jours, 1236-1968. Autun: Société archéologique autunoise
- MUGUET, Paul (1907-1910). Le prieuré de Val-Saint-Benoît. Mémoires de la Société Éduenne. Autun
L’antic priorat del Val Saint-Benoît pertany a la comuna d’Épinac, a llevant d’Autun, en direcció a Beaune