Aquest monestir
era el cap de l’orde de Vallis Caulium, els detalls de la
seva fundació s’han vist difuminats a causa de la llegenda que
l’envolta. Segons aquest relat, Viard, un novici de la cartoixa de
Lugny (Costa d’Or) va deixar aquella casa per retirar-se en un
indret solitari i practicar l’eremitisme, es va assentar al lloc de
Vallis Caulium on entraria en contacte amb Odó III de
Borgonya (duc entre els anys 1192 i 1218) que acostumava a caçar en
aquestes contrades, en una conversa aquest va prometre a l’eremita
que si tornava victoriós d’una campanya militar imminent,
aixecaria un monestir en aquell indret. Més enllà de la llegenda
sembla que caldria acceptar l’arribada d’un novici, o monjo, de
Lugny, el seu establiment al costat d’altres eremites i la
transformació en monestir cap el 1193, el 1195 es documenta una
donació a La Val des Choux efectuada pel bisbe de Langres, Garnier
de Rochefort i, finalment, una butlla d’Innocenci III, datada el
1210, confirmava diverses de les primeres donacions a l’orde de Val
des Choux (Vallis Caulium) aprovada pel mateix papa el 1205.
Les relacions amb la cartoixa de Lugny es van mantenir al menys
durant un temps. |
|
Segurament a causa del seu
origen, a La Val des Choux es practicava un monacat proper als
cartoixans i d’altra banda influenciat pel
Cister. Durant el segle
XIII les seves pràctiques es van expandir i el monestir va
encapçalar el modest orde de Val de Choux (Vallis Caulium) amb una
trentena de priorats seguidors dels seus costums. La majoria estaven
situats a la Borgonya: Val Croissant (Costa d’Or) Val Saint-Benoît
(Saona i Loira)... a més d’algunes cases més llunyanes com la de
Pluscardyn (Escòcia). A partir de la guerra dels Cent Anys va
subsistir modestament, a començament del segle XVIII es trobava en
decadència pel que fa a la regularitat, el remei va arribar el 1762
quan es va vincular a l’abadia cistercenca de
Notre-Dame de
Sept-Fons (Alier) d’on hi va passar a dependre amb el nom de
Val-Saint-Lieu, convertint-se en un monestir trapenc fins la
Revolució. Després va caure en ruïna i es van enderrocar bona part
de les estructures conventuals, perdent la configuració
arquitectònica de monestir. |
La Val des Choux amb el
monestir en ruïnes
Il·lustració de Voyage pittoresque en Bourgogne (1833) |