Monestirs
Monestirs de Borgonya
Franc Comtat
Abadia de Notre-Dame de Tart
Abbaye Notre-Dame de Tart / Tartum / Prieuré de Jully / Bernardines de Dijon
< anterior Inici França

Borgonya-Franc Comtat

Costa d'Or

següent >

castellano
Cercador contacte

Costa d'Or

L’abadia de Notre-Dame de Tart es va fundar entre els anys 1120 i 1125 amb monges procedents del priorat de Jully (Yonne) gràcies al bisbe de Langres, l’abadia de Cîteaux (amb els grans personatges que en aquella època l’ocupaven) i la col·laboració del duc Hug II de Borgonya, els senyors de Vergy i el cavaller Arnoul Cornu. Al front de la casa es va posar l’abadessa Elisabeth, de la casa dels Vergy. Malgrat l’èxit de l’empresa, l’orde del Cister no va intervenir a fons en la organització de la branca femenina fins més endavant. L’abadia de Tart es va convertir en una veritable congregació cistercenca, sota la tutela de Cîteaux. Organitzava anualment un Capítol a Tart amb totes les cases “filles” en el que hi assistia l’abat de Cîteaux, o un delegat seu. Aquest estat de coses es va mantenir durant el segle XII època en que els Capítols del Cister no intervenien en els afers de les cases femenines, però al segle XIII hi participava decididament promulgant estatuts, cerimonials i normes específiques, sobretot pel que fa a la clausura, a més de proveir d'assistència (clergues, confessors...) a les monges. Els monestirs femenins assoliren una notable expansió arreu i la pròpia abadia de Tart va acumular un important patrimoni.

Tart
Abadia de Tart
Fita


Cistercenques

Tart
Abadia de Tart
Monja de Tart, segons Histoire des ordres monastiques, religieux et militaires
Bibliothèque nationale de France

Precedents:
El priorat de Jully
 
 

Els primers anys de creació i expansió cistercenca, al voltant d’aquelles primeres cases on es van anar aplegant els fundadors de l’orde (Molesme, Cîteaux...) hi van arribar també les dones de les seves famílies, però no tenien cabuda dins dels monestirs, estrictament reservats als homes. Passava que quan un home ingressava en un monestir, podien venir acompanyats de les seves mullers, germanes i altres familiars. Per donar sortida a aquesta situació es va fer ús d’un lloc relacionat amb el monestir de Molesme, el castell de Jully (Yonne), propietat del comte de Bar.

Jully
El castell de Jully-les-Nonnains
Carte générale de la France
(Cassini de Thury, 1758-59)
Bibliothèque nationale de France

El lloc es va adaptar mínimament per acollir aquelles dones format el que arribaria a ser un priorat femení depenent de Molesme, inicialment amb moltes limitacions en quant al seu funcionament en comparació amb el que seria una abadia, sobretot per la carència d’una regla específica i la limitació financera. La fundació va rebre el vistiplau del bisbe de Langres (el 1118) i del papa Eugeni III el 1145. La primera priora de la casa fou Elisabeth, cunyada de Bernat de Claravall, que va ocupar el càrrec entre el 1116 i c1130, la va succeir una germana de Bernat. Des d’aquest indret sortiria la primera comunitat fundadora de l’abadia de Tart (Costa d’Or). En el segle XV ja no tenia comunitat.


Tart
Abadia de Tart
Capella en record de l'antiga abadia


Bernardines de Dijon

El manteniment d’un monestir femení en un lloc poc habitat va complicar el seu correcte funcionament, especialment durant el segle XIV pels conflictes derivats de la guerra dels Cent Anys. En el segle XVII la casa es trobava en profunda decadència i no es practicava l’observança de la Regla, és per això que hom va optar per la seva reforma que, a causa de l’allunyament de la ciutat, havia de comportar també el seu desplaçament tal com demanaven les disposicions del concili de Trento. El trasllat es va fer efectiu el 1623, les monges van arribar a Dijon on els fou assignat un lloc d’estada provisional, des de l’arribada a la ciutat fins el 1672 es van anar adquirint petites propietats fins arribar a tenir l’espai suficient per aixecar el monestir, el gruix de l’obra es va fer entre als anys 1679 i 1681 però l’església es va deixar per més endavant, després de molts inconvenients aquesta es va poder beneir el 1708. Les monges van haver d’abandonar el lloc el 1792 a causa de la Revolució, el 1803 el monestir fou adquirit per la vila de Dijon, més endavant es va destinar a centre assistencial i ara és la seu del museus d’Art Sacré i de la Vie Bourgignonne.

Tart
Jeanne de Courcelles de Pourlans
Abadessa i reformadora de l'abadia de Tart
Il·lustració de La réforme de Notre-Dame de Tart


Bernardines de Dijon
Bernardines de Dijon
L'església

Bernardines de Dijon
Bernardines de Dijon
L'església

Bernardines de Dijon
Bernardines de Dijon
El claustre


Bernardines de Dijon
Bernardines de Dijon
El claustre

Bernardines de Dijon
Bernardines de Dijon
El claustre

 

Bibliografia
- BOUTON, Jean de la Croix i altres (1984). L'abbaye de Tart et ses filiales au Moyen-Âge. Mélanges à la mémoire du père Anselme Dimier. Vol. II/3. Arbois: Pupillin
- COURTÉPÉE, M. (1847). Description générale et particulière du Duché de Bourgogne. Vol. 2. Dijon: Lagier
- HÉLYOT, Hippolyte (1718). Histoire des ordres monastiques, religieux et militaires. París: Coignard
- MARILIER, Jean (1984). Le monastère et l'église des bernardines de Tart à Dijon. Mémoires de la Comission des antiquités de la Côte-d’Or
- SAINT-MAUR, Congregació de (1728). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 4. París: Typographia Regia
- ZAMET, Sébastien (1912). La réforme de Notre-Dame de Tart. La translation à Dijon (1622-1627). París: Picard
 

Situació:

L'abadia de Tart era a l'actual Tart-l'Abbaye (Costa d'Or) al sud-est de Dijon
La casa de Dijon està situada el centre d'aquesta ciutat

Baldiri B. - Juliol de 2020