|
|
|
L’abadia de
Notre-Dame de Tart es va fundar entre els anys 1120 i 1125 amb
monges procedents del priorat de Jully (Yonne) gràcies al bisbe de
Langres, l’abadia de Cîteaux (amb els
grans personatges que en aquella època l’ocupaven) i la
col·laboració del duc Hug II de Borgonya, els senyors de Vergy i el
cavaller Arnoul Cornu. Al front de la casa es va posar l’abadessa
Elisabeth, de la casa dels Vergy. Malgrat l’èxit de l’empresa, l’orde
del Cister no va intervenir a fons en la organització de la
branca femenina fins més endavant. L’abadia de Tart es va convertir
en una veritable congregació cistercenca, sota la tutela de Cîteaux.
Organitzava anualment un Capítol a Tart amb totes les cases
“filles” en el que hi assistia l’abat de Cîteaux, o un delegat seu.
Aquest estat de coses es va mantenir durant el segle XII època en
que els Capítols del Cister no intervenien en els afers de les cases
femenines, però al segle XIII hi participava decididament promulgant
estatuts, cerimonials i normes específiques, sobretot pel que fa a
la clausura, a més de proveir d'assistència (clergues,
confessors...) a les monges. Els monestirs femenins assoliren una
notable expansió arreu i la pròpia abadia de Tart va acumular un
important patrimoni. |
|
|
|
Abadia de Tart
Monja de Tart, segons Histoire des ordres monastiques, religieux
et militaires
Bibliothèque nationale de France |
Precedents:
El priorat de Jully
|
|
Els primers anys de creació i expansió cistercenca,
al voltant d’aquelles primeres cases on es van anar
aplegant els fundadors de l’orde (Molesme,
Cîteaux...) hi van arribar també les dones de les
seves famílies, però no tenien cabuda dins dels
monestirs, estrictament reservats als homes. Passava
que quan un home ingressava en un monestir, podien
venir acompanyats de les seves mullers, germanes i
altres familiars. Per donar sortida a aquesta
situació es va fer ús d’un lloc relacionat amb el
monestir de Molesme, el castell de Jully (Yonne),
propietat del comte de Bar. |
El castell de Jully-les-Nonnains
Carte générale de la France
(Cassini de Thury, 1758-59)
Bibliothèque nationale de France |
|
El
lloc es va adaptar mínimament per acollir aquelles
dones format el que arribaria a ser un priorat
femení depenent de Molesme, inicialment amb moltes
limitacions en quant al seu funcionament en
comparació amb el que seria una abadia, sobretot per
la carència d’una regla específica i la limitació
financera. La fundació va rebre el vistiplau del
bisbe de Langres (el 1118) i del papa Eugeni III el
1145. La primera priora de la casa fou Elisabeth,
cunyada de
Bernat de Claravall, que va ocupar el
càrrec entre el 1116 i c1130, la va succeir una
germana de Bernat. Des d’aquest indret sortiria la
primera comunitat fundadora de l’abadia de Tart
(Costa d’Or). En el segle XV ja no tenia comunitat. |
|
|
|
|
|
Abadia de Tart
Capella en record de l'antiga abadia |
|
|
|
Bernardines de Dijon
El manteniment d’un monestir femení en un lloc poc
habitat va complicar el seu correcte funcionament, especialment
durant el segle XIV pels conflictes derivats de la guerra dels Cent
Anys. En el segle XVII la casa es trobava en profunda decadència i
no es practicava l’observança de la Regla, és per això que hom va
optar per la seva reforma que, a causa de l’allunyament de la
ciutat, havia de comportar també el seu desplaçament tal com
demanaven les disposicions del concili de Trento. El trasllat es va
fer efectiu el 1623, les monges van arribar a Dijon on els fou
assignat un lloc d’estada provisional, des de l’arribada a la ciutat
fins el 1672 es van anar adquirint petites propietats fins arribar a
tenir l’espai suficient per aixecar el monestir, el gruix de l’obra
es va fer entre als anys 1679 i 1681 però l’església es va deixar
per més endavant, després de molts inconvenients aquesta es va poder
beneir el 1708. Les monges van haver d’abandonar el lloc el 1792 a
causa de la Revolució, el 1803 el monestir fou adquirit per la vila
de Dijon, més endavant es va destinar a centre assistencial i ara és
la seu del museus d’Art Sacré i de la Vie Bourgignonne. |
Jeanne de Courcelles de Pourlans
Abadessa i reformadora de l'abadia de Tart
Il·lustració de La réforme de Notre-Dame de Tart |
|
|
|
