Es tracta d’un
priorat establert prop del castell de Semur entre els anys 1010 i
1038 impulsat per un senyor local, Girard de Semur (o Girard
d’Arlebaud, potser el mateix personatge) plantejant una seriosa
oposició amb l’antic priorat de Saint-Maurice pels drets
parroquials, aquell priorat canonical estava situat al recinte del
castell i depenia de Saint-Maurice d'Agaune (Valais, Suïssa). El
1065, el duc Robert I de Borgonya va finançar la construcció d’una
nova església, una tradició infundada diu que ho va fer en expiació
d’un assassinat. En aquest camp de la llegenda esmentar també que
fins la Revolució es conservava en aquesta església l’anell del
casament de la Mare de Déu, que tenia propietats miraculoses. El
1154, el papa Anastasi IV va atorgar a l’església del priorat de
Notre-Dame el títol de parròquia el que va agreujar el conflicte
entre els dos priorats en el que hi va haver d’intervenir el papa
Alexandre III, el 1180 s'establia l'acord en el que Notre-Dame era
la única parròquia de Semur. |
Priorat de
Notre-Dame de Semur
Ara col·legiata de Notre-Dame |
Benedictins |
|
Notre-Dame va esdevenir un
priorat de molta entitat, amb importants privilegis i que va gaudir
de la generositat de la noblesa, particularment dels ducs de
Borgonya. Durant el segle XV es van portar a terme obres de
reparació i millora de l’església del segle XI que amb el pas del
temps patia problemes estructurals. Durant el segle XVI el priorat
es va veure afectat per un episodi de pesta el 1586 i un incendi el
1593 que, a més de l’església de Notre-Dame, també va afectar la
vila. El 1739 el priorat es va secularitzar esdevenint una
col·legiata i perdent la seva condició monàstica. El 1794 l’església
es va convertir en temple de la Raó, el que va comportar la pèrdua
parcial de la seva decoració, però el 1805 va recuperar el culte.
Fou restaurada a partir de 1844 per Viollet-le-Duc. |
Notre-Dame de Semur |