Borgonya-Franc Comtat

següent >

Es tracta d’un monestir aixecat al voltant de l’any 900 a recer del castell de Vergy pel comte Manassès I de Chalon (c875-c918) també senyor de Vergy, i la seva esposa Ermengarda. Els fundadors van aportar al monestir les relíquies de sant Vivenci (Viventius, Vivant) que havien arribat a la Borgonya des del Poitou cap el 868 portades pels monjos d’un petit monestir d’aquella regió fugitius de les invasions dels normands. Hom considera també que el lloc triat per establir el monestir era el del sepulcre de sant Guérin de Vergy (germà de Leodegari d’Autun) del que també es veneraven les seves relíquies a l’església del monestir. Aquesta abadia de Saint-Vivant fou una de les moltes que va reformar Guillem de Volpiano (962-1031) i es va incorporar a Cluny al voltant del 1087, esdevenint un dels seus priorats. El gruix del monestir es va reconstruir al segle XII, les seves característiques el fan especial a causa del terreny, amb una forta inclinació que va obligar a construir-hi terrasses, després es va anar reformant l’edifici medieval. Des de la segona meitat del segle XVII el monestir tenia una comunitat reduïda el que no va impedir que es projectés una reconstrucció del conjunt, obra que es va emprendre el 1765. Però el 1790 va culminar el procés de supressió de la casa i l’expulsió de la comunitat, després es va posar a la venda i es van anar enderrocant les construccions, l’abandonament posterior va deixar les ruïnes cobertes de vegetació. Ja en època recent s’ha anat treballant en el lloc, amb excavacions, estudis i consolidació de les restes.