|
|
|
Hom considera que
la fundació d’aquest priorat fou impulsada cap el 1090 pels monjos
de l’abadia de Saint-Rigaud (Saona i Loira) amb el suport de Guy,
senyor de Thil. Malgrat això, no es troba cap esment d'aquesta casa
fins el 1252. Al voltant del 1240 aquest priorat va rebre les
relíquies de sant Teobald de Provins donant pas a una sèrie
d’episodis miraculosos que van provocar un fort impuls econòmic al
cenobi, i també el canvi d’advocació (anteriorment potser Fontaines,
segurament dedicat a Notre-Dame, i en endavant Saint-Thibault) també
va permetre aixecar a partir del 1290 una nova església que hauria
de reemplaçar l’antic edifici fundacional. A l’arribada de les
relíquies li va seguir una època de prosperitat amb nombroses
donacions a favor de la casa, situació que va tenir continuïtat fins
mitjan del segle XIV, època en la que hom té constància de
l’existència d’importants deutes que l’aclaparaven econòmicament. Un
atac dels anglesos el 1359 va afectar la població de Saint-Thibault
i va tocar de ple l’església parroquial, aquesta va quedar en ruïnes i
les seves funcions es van traspassar a la del priorat
Saint-Thibault. |
|
|
|
Saint-Thibault |
|
Sant Teobald de Provins
Teobald
de Provins hauria nascut en aquella ciutat
el 1017 en el si d’una família noble.
Seguint els consells de l’eremita Burchard
es va retirar ell mateix en diversos indrets
situats a l’actual Bèlgica i Luxemburg en
companyia de Gauthier amb qui va peregrinar
a Compostel·la i a Roma. Es va quedar
definitivament a Salanigo, prop de Vicenza
com eremita, mentre la seva fama de santedat
es va escampar arreu. Al final de la seva
vida va entrar en contacte amb els
camaldulesos. Va morir cap el 1066, fou
enterrat i venerat a Vicenza. Hom troba
relíquies d’aquest sant en molts indrets,
entre els quals aquest priorat de
Saint-Thibault. |
Sant Teobald de Provins
Imatge del mainell de l'església del priorat |
|
|
|
|
|
|
A mitjan
del segle XVI hom va adoptar el règim comendatari entrant en
una situació de deixadesa que va afectar tant el priorat com la
parròquia. Consta que en el segle XVII l’església es trobava en mal
estat, amb algunes parts que amenaçaven ruïna i sense mitjans
econòmics per fer front a les reparacions. El 1712 va caure el
campanar, provocant greus destrosses a la resta de l’edifici i
encara el 1728 va patir un incendi. Després de desestimar l’enderroc
de tot l’edifici, es va optar per restaurar-lo però amb unes
dimensions més reduïdes. El 1753 es va poder consagrar l’edifici
renovat i seguidament es va procedir a fer reparacions a les
dependències del priorat. Des de llavors s’han anat portant a terme
altres obres de restauració, sobretot ja en el segle XIX quan el
priorat ja havia desaparegut com institució. L’església actual està
formada per la capçalera gòtica, amb el presbiteri, la capella
lateral de Saint-Gilles i una curta nau, resta de l’antic
transsepte. A més del portal del segle XIII encara conserva un
valuós mobiliari. |
Saint-Thibault
Gàrgola |
|
|
|
Saint-Thibault
Portal (s XIII) |
Saint-Thibault
Portal (s XIII) |
|
|
|
Saint-Thibault
Portal (s XIII) |
Saint-Thibault
Porta (s XV) |
|
|
|
