|
El 1108,
el canonge de Notre-Dame de París, Guillaume de
Champeaux (c1070-1121) va retirar-se a l’antiga capella
de Saint-Victor amb uns seguidors fundant d’aquesta
manera una canònica agustiniana. Hom considera que
aquella capella, dedicada a sant Víctor de Marsella, ja
havia estat la seu d’una comunitat monàstica, en forma
de priorat depenent de Sant Víctor de Marsella i que
quan hi va arribar Guillaume de Champeaux es trobava en
plena decadència. El 1113 Guillaume fou nomenat bisbe de
Châlons-en-Champagne (Marne) i el seu deixeble Gilduin
fou nomenat el seu successor al davant de la casa, ja
amb el títol d’abat i amb la protecció de Lluís VI el
Gras que la va dotar econòmicament. Sota el mandat de
Gilduin es va bastir una nova abadia alhora que va
elaborar una Regla específica que havia de seguir la
comunitat. |
|
|
Saint-Victor va esdevenir un centre intel·lectual i religiós amb
molta influència que va ajudar a la formació de personalitats de
l’època com ara Bernat de Claravall o Thomas Becket. Seguia una
regla molt estricta, a la que es van adherir altres abadies i
priorats, arribant a formar la congregació de Saint-Victor. Els
victorins van dur una àmplia tasca reformadora en el si d’altres
canòniques com ara la propera de
Sainte-Geneviève (1147). Més endavant va començar a tenir
dificultats d’ordre intern, les guerres de Cent Anys i de Religió va
deixar molt tocada la congregació. Cal esmentar la importància de la
seva biblioteca, reconeguda com una de les més importants i
prestigioses des de l’edat mitjana. L’abadia de Saint-Victor fou
també reformada, el 1633 els victorins foren absorbits per la
Congregació de França, amb seu a Sainte-Geneviève, mantenint-se en
aquest estat fins la seva supressió el 1790. Els seus béns foren
venuts i a partir del 1811 es va enderrocar, no hi ha restes
d’aquesta casa. |
Saint-Victor de París
Dibuix (s.XIX)
Bibliothèque nationale de France |
