 |
Monestirs |
 |
Monestirs de l'Illa de França |
|
|
Abadia de Sainte-Geneviève. París |
|
|
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||
|
En plena decadència, el 1619 François de La Rochefoucauld fou designat abat de Sainte-Geneviève a qui el papa va encarregar la reforma dels monestirs. Pel que fa a les canòniques agustinianes, l’abat va intentar la fundació d’una congregació única sota la direcció de la congregació de Saint-Victor de París. El projecte no va arribar a bon port i finalment es va formar la Congregació de París i aquesta abadia es va posar al seu front, aviat es va estendre per tot el regne i prendre el nom de Congregació de França. Va obtenir l’autorització per absorbir les altres congregacions existents, inclosa la de Saint-Victor, el 1633. Aquesta congregació també va donar un nou impuls a l’activitat intel·lectual i científica, aplegant una valuosa biblioteca. |
|
|
||
|
||||
|
La basílica primitiva es va refer durant el darrer quart del segle XII i reformar en el segle XIII, època en que també s’hauria bastit la primera església de Saint-Étienne-du-Mont (1222) que havia d’acollir els fidels que s’hi atansaven. Al segle XV es va reconstruir aquesta església, aixecant un nou edifici que superava les dimensions de la de Sainte-Geneviève, alhora es van construir el claustre i dependències monàstiques, molt modificades al segle XVII. Considerant insuficients les estructures i dimensions de l’església de Sainte-Geneviève, el 1754 la comunitat va obtenir l’autorització per aixecar-ne una de nova, més gran, en els terrenys de la canònica. |
|
|
||
|
||||
|
La
Revolució va arribar a les acaballes de la seva construcció i
deixant de banda el projecte original es va dedicar com a Panteó de
personatges il·lustres. Pel que fa a l’església antiga, fou
enderrocada el 1807 deixant en peu només el seu campanar, que encara
es conserva. El Panteó va recuperar temporalment les funcions
religioses com església de Sainte-Geneviève però el 1881 fou
desafectada novament, la comunitat de clergues que la servia fou
dissolta i va reprendre les funcions de Panteó de personatges il·lustres,
actualment encara té aquest destí. L’església de Saint-Étienne du
Mont conserva des del 1803 la renovada arqueta de santa Genoveva i
l’antic sepulcre de pedra, les relíquies foren cremades públicament
el 1793. |
|
|
||
|
|
||||
|
||||
|
|
|
|
||
|
||||
|
|
|
|
||
|
||||
|
|
|
|
||
|
||||
|
|
|
|||
|
||||
| El Panteó | ||||
|
|
|
|
||
|
|
||||
|
||||
| Església de Saint-Étienne-du-Mont | ||||
|
|
||||
|
||||
|
Bibliografia: - BIVER, Paul i Marie-Louise (1970). Abbayes, monastères et couvents de Paris. París: Ed. d’Histoire et d’Art - FERET, P (1883). L'abbaye de Saine-Geneviève et la Congrégation de France. París. Champion - LORENTZ, Philippe; SANDRON, Danny (2006). Altas de Paris au Moyen Âge. París: Ed. Parigramme - RAUNIÉ, Émile (1914). Épitaphier du vieux Paris. Vol. 4. París: Imp. Nationale - SINT-YVES, P.-M.-B. (1846). Vie de Sainte Geneviève, patronne de Paris et du royaume de France suivie de l'histoire de l'abbaye... París: Poussielgue-Rusand |
|
||
|
|||
|
|||
| Baldiri B. - Juliol de 2015 |
