L’antic
monestir de Luxeuil fou fundat per
sant Columbà, aquest
havia arribat a aquesta zona dels Vosges, entre la
Lorena i l'Alsàcia, durant la segona meitat del segle
VI. Tradicionalment s’admet la data del 590 però és
possible que aquesta s’hagi de situar realment pels
volts del 570. Columbà es va establir a Annegray en un
indret que algunes fonts esmenten que li fou facilitat
per Sigebert I (535-575) un dels seus biògrafs esmenta
que el lloc ja era ocupat monàsticament en el moment de
la seva arribada. Molt aviat va establir-se també al
lloc de Luxeuil que seria el centre de la seva activitat
monàstica que estaba acompanyada amb la tasca
evangelitzadora, una de les característiques del seu
moviment. Els antics relats hagiogràfics parlen també
d’un tercer monestir que fou erigit al lloc de Fontaine
(Fontanas). Columbà estaria al front dels tres
monestirs, molt propers i íntimament relacionats. |
|
|
Abadia de Luxeuil |
Abadia de Luxeuil
Interior de l'església |
|
Un
enfrontament entre Columbà i la reina Brunilda, llavors vídua de
Sigebert I, va fer que el fundador hagués de deixar el regne de
Borgonya, el seu exili va acabar a Bobbio on va fundar un nou
monestir i hi va morir, el 615. Luxeuil va tenir un ràpid
desenvolupament amb els abats successors de Columbà (Eustasius,
Waldebertus...) i va crear altres assentaments monàstics a la regió,
entre els quals la tradició esmenta el monestir
de Lure (Alt Saona) que hauria estat fundat per
Deícola, deixeble directe de sant
Columbà, també el monestir de Cusance (Doubs), primer femení i poc
després ocupat per monjos, i el de Saint-Paul de Besançon (Doubs).
El nombre de monestirs sorgits a partir de Luxeuil o vinculats a ell
arriba a la cinquantena. Molt possiblement va sortir del seu
escriptori el manuscrit conegut com Leccionari de Luxeuil, ara a
la Biblioteca Nacional de França, que es pot datar al voltant del
700. |
Leccionari de Luxeuil,
detall (c700)
Bibliothèque nationale de France |
|
Aquesta
època de bonança va quedar interrompuda per l’arribada de l’exèrcit
musulmà que va saquejar el lloc l’any 731, durant l’època carolíngia
s’aniria recuperant gràcies a la protecció dels governants, tot i
això, encara patiria altres trastorns, com ara les invasions dels
normands. El redreçament de la situació no fou fàcil i es va
allargar en el temps, als segles XIII i XIV es treballava en la
construcció d’una nova església aprofitant una època de certa
prosperitat. El 1634 es va afiliar a la congregació de Saint-Vanne.
Va desaparèixer com a monestir amb la Revolució però s’han conservat
alguns elements de l’antic cenobi, com ara l’església, una part del
claustre i dependències d’època moderna que es van adaptar com a
seminari. |
Abadia de Luxeuil
Interior de l'església |
|
Abadia de Luxeuil
Imatge de sant Columbà, el fundador |
Abadia de Luxeuil
Vitrall modern de l'absis (s XIX)
Escut de l'abadia |
|
|