Abadia de Saint-Pierre de Vigeois
Abbaye Saint-Pierre de Vigeois / Vosium / S Petro Vosiensi
(Vigeois / Visoas, Corresa)
L’abadia de Saint-Pierre de Vigeois és una de les més antigues del Llemosí. Se’n té constància documental a través del testament de sant Aredi (o Yrieix) d’Atane (c. 511-591), datat l’any 572. És probable que aquest Aredi hagués intervingut també en la seva fundació o en una eventual reedificació. La Gallia Christiana vincula aquest monestir amb l’abadia de Saint-Pierre de Solignac (Alta Viena), tot i que no es tenen notícies de Vigeois fins força més tard, fet que fa pensar que es podria haver extingit arran de les invasions normandes.
Disposem de més informació gràcies a un text de Geoffroy de Vigeois, monjo de Saint-Martial de Llemotges (Alta Viena) i prior de Vigeois fins al 1184, època en què va redactar les Chroniques. Segons aquesta crònica, durant la segona meitat del segle XI, l’abadia fou víctima d’un incendi i posteriorment va haver de ser reconstruïda. En aquell moment es trobava en decadència, i l’any 1082 es va demanar la intervenció del monestir de Saint-Martial. A partir d’aleshores, aquest es feu càrrec de Vigeois, tot i que es mantingué el càrrec d’abat, la designació del qual estava en mans de Saint-Martial.
Durant la guerra dels Cent Anys l’abadia va patir nous desperfectes, i l’any 1489 el bisbe de Llemotges en va ordenar la reparació. A finals del segle XVI, el conjunt tornà a ser afectat pels conflictes bèl·lics, que malmeteren diverses dependències. Posteriorment, es té constància que adoptà el règim comendatari i que l’any 1636 la comunitat es reduïa a només deu monjos. Va experimentar una certa revifalla amb la seva integració a la Congregació dels Exempts. L’any 1746 fou unida al seminari de Llemotges i pràcticament es va suprimir, si bé mantingué el càrrec d’abat fins a la Revolució.
Actualment només es conserva l’església del monestir, d’estil romànic, tot i que ha sofert nombroses modificacions i reconstruccions. Es tracta d’un edifici d’una sola nau, molt curta, reconstruïda al segle XIX. Presenta un transsepte en el qual s’obre un ampli absis central, que conté tres absidioles radials. Als braços del creuer s’hi troben dos absis més. Cal destacar-ne la notable sèrie de capitells historiats, que es conserven principalment a l’àmbit del presbiteri.
- BEAUNIER, Dom (1912). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 5. Bourges. Abbaye de Ligugé
- LASTEYRIE, Charles de (1901). L’abbaye de Saint-Martial de Limoges. París: Picard
- LEMAITRE, Jean-Loup (2018). Reliques et corps saints en Limousin de Geoffroi de Vigeois à Bernard Gui. Corps saints et reliques dans le Midi. Cahiers de Fanjeaux, 53. Toulouse: Privat
- MAURY, Jean (1960). Limousin roman. La Nuit des temps, 11. Zodiaque
- MONTÉGUT (1907). Cartulaire de l'abbaye de Vigeois en Limousin (954-1167). Llemotges: Ducourtieux
- PROUST, Evelyne (1992). Vigeois (Corrèze) : un ensemble de chapiteaux historiés en Bas-Limousin. Cahiers de civilisation médiévale, núm. 137
- PROUST, Évelyne (2007). Vigeois, ancienne abbatiale Saint-Pierre. Congrès archéologique de France, 163e session, 2005, Corrèze. Société française d’archéologie
- SAINT-MAUR, Congregació de (1720). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 2. París: Typographia Regia