|
Hom considera que aquest monestir es va fundar en el
lloc d’una església preexistent, episodi que es situa en
època de Pipí el Breu. Després de patir una destrucció i
desaparèixer, la casa seria fundada de nou pel bisbe
Hildegaire de Llemotges durant la segona meitat del
segle X. Després d’un incendi ocorregut el 1028, es va
edificar novament l’església, la construcció de la
cripta pot situar-se en aquella època. El 1085 es va
consagrar l’altar major i el 1097 l’església, dedicada a
sant Pere, més endavant es farien modificacions
importants a l’església, però la cripta encara és la
d’aquella època. Durant la guerra dels Cent Anys
l’església fou fortificada. Des del segle XVI es trobava
en decadència i el 1747 l’establiment benedictí fou
transformat en col·legiata secular i amb la Revolució va
esdevenir església parroquial. |
|
