Priorat de Coyroux
Prieuré de Coyroux / Coyros / Coyresium / Bernardines de Tulle
(Aubazine / Obasina, Corresa)
Paral·lelament a la formació i constitució del monestir cistercenc de Notre-Dame d’Obazine, d’arrels eremítiques, entre els anys 1130 i 1140 es va anar reunint una comunitat de dones. En aquell moment, l’orde del Cister encara no reconeixia oficialment la branca femenina, tot i que hi havia moviments en aquest sentit, des del priorat de Jully (Yonne) fins a l’abadia femenina de Notre-Dame de Tart (Costa d’Or), considerada la primera casa cistercenca per a dones.
La creació del priorat de Coyroux es dugué a terme l’any 1142, quan Esteve de Vielzot († 1159), fundador d’Obazine, inicià la construcció d’aquell monestir i, simultàniament, la del de Coyroux, situat a menys d’un quilòmetre al sud-est, on es traslladà definitivament la comunitat femenina. A partir de l’establiment de les monges al nou monestir, Obazine deixà de ser un monestir doble, on fins aleshores hi havia estances independents destinades a les dones.
Coyroux es caracteritzà per la imposició d’una clausura perpètua i extremadament estricta. L’assistència espiritual i l’administració dels sagraments eren a càrrec d’un monjo d’Obazine, que no tenia accés al recinte de les monges. A la mateixa església, un mur amb finestretes els separava. Tampoc no disposaven d’independència econòmica, ja que estaven subordinades a l’administració de la casa mare. Cal tenir en compte que, probablement, la comunitat femenina arribà a reunir fins a cent cinquanta monges, la subsistència de les quals depenia completament de la comunitat masculina.
Amb el pas del temps, la regularitat de la vida monàstica es relaxà i es començà a admetre l’entrada de monges procedents de famílies benestants. La comunitat ja no era tan nombrosa i, el 1343, només comptava amb una vintena de monges. També començà a rebre suport episcopal i obtingué el control d’algunes parròquies. Seguint les directrius del Concili de Trento, les monges abandonaren aquest lloc aïllat i es traslladaren a Tulle. Del monestir de Coyroux se’n conserven les ruïnes, situades molt a prop del rierol que li dona nom, fet que obligà a construir-hi proteccions per prevenir les riuades. El lloc ha estat excavat i estudiat amb l’objectiu de conèixer-ne la història constructiva.
Postal antiga, col·lecció particular
- ALBE, Abbé (1905). Les religieuses de Coyroux, près d’Obasine (1345-1355). Bulletin de la Société scientifique historique et archéologique de la Corrèze, vol. 27
- ANDRAULT-SCHMITT, Claude (2021). La matérialisation de la subordination et de la stricte clôture à Coyroux d’Obazine: XIIe ou XIIIe siècle?. Annales du Midi, vol. 133
- BARRIÈRE, Bernadette (1977). L’abbaye cistercienne d’Obazine en Bas-Limousin. Les origines – Le patrimoine. Tulle: Conseil G. De la Corrèze
- BARRIÈRE, Bernadette (1990). Les problèmes économiques d'une communauté cistercienne double : le cas d'Obazine-Coyroux (XIIe-XVIIIe siècles). Annales du Midi, vol. 102
- BAUDRILLART, Alfred (1956). Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 13. París: Letouzey et Ané
- DESBORDES, Jean Michel (1982). Corrèze, Aubazine : monastère de Coyroux. Bulletin Monumental, vol. 140
- FOROT, Victor (1911). Les Bernardines de Tulle. Limoges-illustré
- ROY DE PIERREFITTE, J.-B. L. (1857-63). Études historiques sur les monastères du Limousin & de la Marche, vol. 1. Guêret: Betoulle
- VAYSSIÈRE, A. (1883). Les dames de Coyroux. Bulletin de la Société scientifique historique et archéologique de la Corrèze, vol. 5
Les ruïnes del primer monestir de Coyroux es troben en un indret solitari, al sud-est de la població d’Aubazine, on s’ubica el monestir masculí