Segons la tradició, sant AmableSant Amable de Riom (397-475)

Gregori de Tours esmenta aquest personatge com a clergue de Riom i destaca la devoció que despertava la seva tomba gràcies als fets miraculosos que s’hi registraven, a banda d’això, la narració de la seva vida és una elaboració molt més tardana. Segons aquesta tradició hauria nascut a les rodalies de Riom l’any 397, fou clergue a Clarmont d'Alvèrnia fins que es va traslladar a Riom on va fundar una església dedicada a sant Benigne. Hauria mort l’any 475. va aixecar una església dedicada a sant Benigne en aquest lloc en el segle V, a la seva mort (l’any 475) el seu cos hi fou enterrat i des de llavors hom va començar a atribuir-li fets miraculosos, el que va atreure l’arribada de devots. A causa d’això, el 649 es van traslladar les seves relíquies alhora que s’edificava una església nova, aquesta ja sota la seva advocació. Una canònica regular hi fou fundada el 1077 per sant Pierre de ChavanonSant Pierre de Chavanon (c1007-1080)

Nascut a Lanjeac en el si d’una família noble cap l’any 1007. Va ocupar el càrrec d’arxipreste de Langeac fins que el 1062 es va retirar amb uns deixebles a Pébrac on hi va fundar una canònica agustiniana depenent de Saint-Julien de Brioude. El 1077 el bisbe de Clarmont d'Alvèrnia li va lliurar l’església de Saint-Amable de Riom (abans dedicada a sant Benigne) on Pierre de Chavanon hi va fundar una comunitat de canonges agustinians. Va morir el 1080., que anteriorment ja havia format una altra comunitat canonical a Pébrac, les dues cases van quedar vinculades entre si fins el 1087, data en que es van independitzar.

Una nova església romànica es va començar a construir en el moment de la fundació. El 1196 el comte Gui (Guiu) II d’AlvèrniaGuiu II d'Alvèrnia

Comte d'Alvèrnia entre 1194 i 1222


Combat del comte Guiu II
Les Grandes chroniques de France
British Library - Royal 16 G VI f. 369v va posar la comunitat al front de l’hospital de Riom, institució que va regentar fins la secularització de la canònica en el segle XVI. La nova col·legiata va mantenir la seva activitat fins la Revolució, quan l’església es va tancar. L’edifici actual és el resultat d’anys de construccions i modificacions: les naus són la part més antiga, del segle XII, la capçalera es va bastir durant el segle XIII, la façana és més moderna, del 1750. Després de la Revolució el conjunt encara es va restaurar i modificar, especialment pel que fa el transsepte.