Hom considera que Benigne era natural d’Esmirna, ciutat situada a la costa occidental d’Anatòlia, i deixeble de sant Policarp qui el va enviar a Occident per evangelitzar la Gàl·lia empresa en la que el van acompanyar altres personalitats com ara sant Andoquí de Saulieu, sant Tirs i san Andèol (o Aniol), entre altres. Aquests van desembarcar a Marsella des d’on Benigne es va dirigir a Autun (Saona i Loira) i després també a Langres (Alt Marne) llocs on va exercir la seva influència (amb els episodis dels bateigs de sant Simforià i dels Tres Bessons (Eleusip, Espeusip i Meleusip).
 

Imatge de sant Benigne
Coure daurat (s. XV)
Museu Arqueològic de Dijon

Finalment es va establir a Dijon on, segons la tradició, va patir  persecució en època de Marc Aureli, amb qui es va enfrontar. L’emperador el va condemnar i fou sotmès a diversos turments, habitualment és representat amb punxons clavats als dits, els peus enfonsats en plom fos, una barra de ferro encastada al cap i llances travessant-lo. Després del martiri (l’any 178), fou enterrat en un lloc proper on ben aviat es va aixecar una capella, que més endavant esdevindria l’abadia de Saint-Bénigne de Dijon, ara catedral.

Saint-Bénigne de Dijon, ara catedral