L’església de Saint-Andéol s’aixecà al segle IX al lloc de Bergoïate (més tard Bourg-Saint-Andéol), a la riba del Roine, amb la voluntat de dignificar el sepulcre de sant Andèol (Aniol, † 208). La seva tomba fou descoberta feia poc i la gran afluència de devots havia fet insuficient l’antic espai de culte. La troballa tingué lloc l’any 858, durant l’episcopat de Bernoin († 874), bisbe de Viviers, quan es construí l’església de Saint-Polycarpe, amb una cripta destinada a conservar el sepulcre. El rei franc Carles el Calb (840-877) participà en la seva edificació.
Il·lustració de Saint Andéol et son culte
Originari d’Esmirna i deixeble de sant Policarp, cap al 166 fou enviat per aquest a evangelitzar la Gàl·lia, juntament amb Benigne, Andoquí de Saulieu i Tirs. Andèol s’establí a Bergoïate, on morí martiritzat l’any 208. Segons la tradició, el seu cos fou encadenat a una roca i llançat al Roine, però el corrent el dugué miraculosament a la riba, on una dona pietosa el recollí i l’enterrà en un sarcòfag. Amb el temps, el lloc de sepultura es perdé, fins que fou redescobert el 858; sobre la tomba es construí una cripta i, al damunt, la capella de Saint-Polycarpe, convertint-se en centre de devoció popular.
Una tradició local afirma que Andèol (Aniol) hauria estat un temps establert a Sant Aniol d’Aguja (Garrotxa), on s’aixecà un petit monestir en un moment d’expansió del seu culte.
En aquella mateixa època s’inicià la construcció de la nova església de Saint-Andéol, un edifici de grans dimensions que permetia la veneració del sepulcre, traslladat aquí des de Saint-Polycarpe. Ja en temps del bisbe de Viviers Leodegari (1096-1124), es promogué una renovació general del santuari, amb diverses reparacions estructurals. L’any 1108, aquest bisbe confià Saint-Andéol a una comunitat de canonges de Sant Ruf. L’església fou consagrada el 1119 pel papa Calixt II. Poc després, però, els canonges foren expulsats per la població i substituïts per clergues seculars, fins que el 1206 el papa Innocenci III els restituí formalment.
Imatge de sant Andèol
L’església i la canònica sofriren greus destruccions el 1562, en el context de les guerres de Religió. Posteriorment entraren en decadència, paral·lelament a la crisi de l’orde de Sant Ruf, suprimit el 1774. Al segle XVIII encara s’hi realitzaren modificacions importants. Amb la Revolució, el temple fou clausurat, saquejat i transformat en Temple de la Raó. Ja al segle XIX es dugué a terme la restauració, es restablí el culte (1804) i es recuperà la veneració de les relíquies del sant titular. Una nova campanya de restauració tingué lloc durant la segona meitat del mateix segle.
L’església actual és essencialment romànica, fruit majoritàriament de l’obra d’època del bisbe Leodegari (segle XII), tot i que presenta intervencions posteriors. Consta de tres naus, transsepte i capçalera amb tres absis semicirculars. La façana occidental és d’època moderna. Conserva el sarcòfag romà que, originàriament destinat a Tiberius Valerianus, fou reutilitzat com a sepulcre de sant Andèol.
L'anomenat Sepulcre de sant Andèol, romà
Sepulcre romà, cara posterior dedicada a sant Andéol
Il·lustració de Saint Andéol et son culte
Foto de Marianne Casamance, a Wikimedia
- AUBERT, Marcel (1925). Bourg-Saint-Andéol. Congrès archéologique de France, 86 ss. Société française d'archéologie
- BESSE, J.-M.; i altres (1939). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 9: Province ecclésiastique de Vienne. Abbaye de Ligugé
- BOISSIN, Pierre (1932). Le Bourg-Saint-Andéol. Mémoires de l'Académie de Vaucluse. Vaison: Macabet
- ESQUIEU, Yves (1995). Bourg-Saint-Andéol. L'église de Saint-Andéol. Congrès archéologique de France, 150 ss. Société française d'archéologie
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vies des saints. Vol. 5. París: Bloud et Barral
- LABRÉLY, Robert (1979). Le vieux Bourg-Saint-Andéol. Largentière: Humbert
- MAÎTRE, Léon (1906). Un Martyrium du IVe siècle à Bourg-Saint-Andéol. Revue de l’art Chrétien. Lille
- MIRABEL, Onésime (1868). Saint Andéol et son culte. París: Palmé
- PARADIS, Auguste (1886). Églises romanes du Vivarais. Bourg-Saint-Andéol. Valence
- SAINT-JEAN, Robert (1991). Vivarais Gévaudan romans. La Pierre-qui-Vire: Zodiaque
L’església de Saint-Andéol és al terme de Bourg-Saint-Andéol, a la vora del Roine, entre Aurenja i Montelaimar