Borgonya-Franc Comtat

següent >

L’origen de la gran abadia de Saint-Bénigne de Dijon rau en un antic oratori bastit a redós de la tomba de sant Benigne d’Esmirna (o de Dijon), personatge que la tradició fa originari de l’Àsia Menor i que es va traslladar a Occident, evangelitzant la Borgonya. Després del seu pas per Autun (Saona i Loira) i Langres (Alt Marne) va arribar a Dijon on va morir martiritzat l’any 178, en època de l’emperador Marc Aureli. Hom creu que existia una capella primitiva, dignificada en el segle III, que va caure en l’abandó a causa de les inestabilitats polítiques. Segons explica Gregori de Tours, fou el bisbe Gregori de Langres (506-539) qui es va encarregar de la restauració del lloc després d'una revelació, disposant el sepulcre del sant per a la seva veneració en una cripta sobre la que es bastiria una gran basílica dedicada a sant Benigne, consagrada el 511, on també hi hauria posat una comunitat de religiosos, potser procedent de l’abadia de Saint-Jean-de-Réome (Costa d'Or).

Saint-Bénigne de Dijon
Portada amb la Lapidació de sant Esteve
Procedent de la canònica de Saint-Étienne de Dijon

Saint-Bénigne de Dijon
La nau central

Aquell primer monestir va patir períodes de decadència, una nova església fou consagrada el 882 i finalment també va caure en ruïna, no fou fins el 1001 que es va restaurar i estabilitzar gràcies a la intervenció del bisbe de Langres (Dijon no va esdevenir seu episcopal fins el 1731) tasca que va encomanar a Guillem de Dijon (o de Volpiano, 962-1031) personatge proper a sant Maiol de Cluny, que va intervenir en la reforma de molts monestirs de l’època, entre els quals aquest de Dijon. Guillem, que havia estat nomenat abat de Saint-Bénigne el 990, va restaurar l’observança monàstica introduint els costums cluniacencs, alhora que promogué la recuperació dels béns de l’abadia i la construcció d’un gran edifici circular de tres nivells en el lloc de l’antiga capella transformada en cripta on es va disposar el sepulcre del sant patró, rescatant-lo de l’anonimat ja que la seva tomba no estava identificada fins aquell moment. Aquella rotonda estava adossada a una gran església.

Saint-Bénigne de Dijon
Interior de l'església

L’església de l’any mil, la de Guillem de Volpiano, fou consagrada el 1016. La cripta de la rotonda, on es trobava el sepulcre, tenia un annex en forma de T que s’estenia sota la nau de l’església i el creuer, un espai de grans dimensions. L’església superior mantenia l’estructura de la rotonda però l’església era de tres naus i disposava de creuer. La ciutat de Dijon i l’església de Saint-Bénigne van patir un incendi el 1137 motiu pel qual es va haver de restaurar seguidament, l’església fou consagrada novament per Eugeni III, el 1147. L’any 1271 es va enfonsar la torre central que rematava l’edifici malmetent altres parts del mateix i obligant a la seva reconstrucció, tractant-se d’una obra romànica ja envellida, hom va optar per bastir una nova església gòtica. El 1280 es posava la primera pedra i el 1287 ja es va beneir la capçalera però el gruix de l’obra va continuar durant la pràctica totalitat del segle XIV, i fou consagrada el 1393.

Saint-Bénigne de Dijon
Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France

Saint-Bénigne de Dijon
Vitrall

Saint-Bénigne de Dijon
Planta de l'església romànica
Segons A. S. Wethey
(Imatge de Wikimedia Commons)

Al costat de ponent del centre històric de Dijon