L’origen de la canònica agustiniana de Notre-Dame de Pébrac està vinculat a Pierre de Chavanon (c. 1007-1080), format a la comunitat de Saint-Julien de Brioude (Alt Loira). Cap a l’any 1062 va arribar a Pébrac on, amb el suport del bisbe de Clarmont, es va establir a l’església de Notre-Dame. Acompanyat d’altres seguidors, hi fundà una canònica agustiniana vinculada a Brioude. Pierre de Chavanon, venerat com a sant, també participà més endavant en la fundació de Saint-Amable de Riom (Puèi Domat).
La seva empresa a Pébrac comptà també amb la col·laboració dels senyors locals, la qual cosa va permetre la reconstrucció i adaptació de l’església original per acollir una comunitat monàstica. L’any 1097, el papa Urbà II va formalitzar aquella fundació atorgant-li la categoria d’abadia. Durant els primers temps acumulà béns i rendes, fins al punt de mantenir un nombre important de petits priorats sota la seva dependència. Després de la guerra dels Cent Anys, es va poder recuperar amb relativa facilitat i mantenir una situació de prosperitat.
El 1494, el bisbe de Saint-Flour (Cantal) va consagrar l’església del priorat, reconstruïda en aquella època. Després de la reforma de 1525, passà a estar dirigida per abats comendataris, fet que en va afeblir la situació. El 1649, Pébrac s’integrà a la congregació de Sainte-Geneviève, que s’encarregà de renovar les dependències de la casa. Aquesta situació es mantingué fins al 1791, quan la comunitat es va veure obligada a abandonar l’establiment a causa de la Revolució.
Es conserva un notable conjunt d’edificis aixecats entre els segles XI i XVIII, organitzats al voltant d’un pati central, antigament ocupat pel claustre. Al nord hi ha l’església, una construcció de nau única; a ponent, el palau abacial; i a llevant i al sud, les dependències conventuals.
Foto de LeZibou, a Wikimedia
Il·lustració de L'ancienne Auvergne et le Velay (1843)
- BEAUNIER, Dom (1912). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 5. Bourges. Abbaye de Ligugé
- BRANCHE, Jacques (1652). La vie des saincts et sainctes d'Auvergne, et de Velay, vol. 2. Le Puy: Guynard
- BRUEL, Alexandre (1879). Cartularium sive terrarium Piperacensis monasterii. Bibliothèque de l'école des Chartes, vol. 40
- CRAPLET, Bernard (1972). Auvergne romane. La nuit des temps, 2. Zodiaque
- DE RÉSIE, Comte (1855). Histoire de l'église d'Auvergne, depuis saint Austremoine jusqu’a l’année 1560. Clemont-Ferrand: L. Catholique
- DU TEMS, Hugues (1775). Le clergé de France, vol. III. París: Brunet
- GALLARD, Jean-Paul; i altres (1977). L'abbaye de Pébrac. Cahiers de la Haute-Loire. Le Puy
- MICHEL, Adolphe (1843). L'ancienne Auvergne et le Velay. Histoire, archéologie, moeurs, topographie IV. Atlas. Moulins
- PAYRARD, Joannis-Baptistae (1875). Cartularium sive terrarium Piperacensis. Anicii: Freydier
- SAINT-MAUR, Congregació de (1720). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 2. París: Typographia Regia
- SOULINGEAS, Yves (1980). Petite histoire de l'abbaye de Pébrac. Association des amis de Pébrac
L’antiga abadia es troba a la comuna de Pébrac, al sud de Brioude i a ponent de Lo Puèi de Velai