Abadia de Notre-Dame de Doue
Saint-Jacques de Doue / Doa / Domus Douae
(Saint-Germain-Laprade, Alt Loira)
L’abadia premonstratenca de Notre-Dame de Doue té el seu origen en una església fundada per Raymond i Guillaume de Saint-Quentin. Cap al 1138, els mateixos fundadors hi van establir una canònica agustiniana, que Pierre de Solignac, bisbe de Lo Puèi entre els anys 1159 i 1189, va incorporar a l’orde de Prémontré el 1167. Tot fa pensar que, com era habitual en aquest orde, inicialment la casa hauria estat doble i hauria tingut també una comunitat femenina, tot i que no se’n conserven notícies.
A començament del segle XIII es va procedir a la reconstrucció de l’església i a la dotació de les dependències necessàries per a la vida monàstica. Doue va aconseguir i mantenir una influència destacada en el territori i, especialment, dins del bisbat. No obstant això, el 1566 l’abadia fou assaltada pels hugonots i quedà molt malmesa, iniciant-se així la seva decadència. El 1589, els habitants de Lo Puèi van incendiar i enderrocar parcialment l’església. L’any següent, el monestir passà al règim de comenda, fet que no en va afavorir la recuperació; de fet, la comunitat es va dissoldre durant un temps i la casa restà en ruïnes.
En endavant, només hi va subsistir una comunitat molt reduïda. El 1656 l’abadia encara va patir un incendi i aviat començà el seu espoli. El 1770, el Capítol General de l’orde en decretà la supressió i es va iniciar l’enderroc, però poc després s’intentà una reconstrucció que no prosperà a causa de la Revolució. El 1791 el lloc fou venut. De l’església es conserven únicament el transsepte, l’absis poligonal i una torre, tots d’època medieval. El claustre ha desaparegut, però resten alguns vestigis de les dependències que l’envoltaven, ja posteriors.
Planta de l'església
Publicada a L’abbaye de Doue (1976)
Sepulcre del canonge Robert de la Rochette (1228)
Il·lustració de Recherches historiques sur l'Abbaye de Doue (1900)
- ARDURA, Bernard (1993). Abbayes, prieurés et monastères de l'ordre de Prémontré. Nancy: Presses U. de Nancy
- AUBERT, R. (1960). Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 14. París: Letouzey et Ané
- BACKMUND, Norbert (1956). Monasticon Praemonstratense Vol. 3. Straubing
- BEAUNIER, Dom (1912). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 5. Bourges. Abbaye de Ligugé
- DU TEMS, Hugues (1775). Le clergé de France, vol. III. París: Brunet
- PONTVIANNE, Régis (1900). Recherches historiques sur l'Abbaye de Doue et sur les prieurés qui en dépendaient (1162-1789). Le Puy: I. Catholique
- SAINT-JEAN, Robert (1976). L’abbaye de Doue. Congrès archéologique de France, 188 ss. Velay. Société française d'archéologie
- SAINT-MAUR, Congregació de (1720). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 2. París: Typographia Regia
- THIOLLIER, Noël (1900). L'architecture religieuse à l'époque romane dans l'ancien diocèse du Puy. Le Puy: Marchessou
El monestir de Doue és situat a llevant de Lo Puèi de Velai, a poca distància de la ciutat