Priorat de Saint-Flour
Catedral de Saint-Flour / Indiciac / Sancti Flori / S Floro
(Saint-Flour, Cantal)
El priorat de Saint-Flour s’hauria fundat a començament del segle XI en el lloc d’Indiciac, on hi havia una capella en la qual es veneraven les restes de sant Flor (Florus, o Flour), un personatge que la llegenda situa en una època molt reculada, fins i tot en el segle I, vinculant-lo a la diòcesi de Lodeva (Erau). També s’ha situat la seva arribada a l’Alvèrnia entre els segles IV i V.
Entre els 996 i 999, l’abadia de Cluny (Saona i Loira) va rebre aquella capella de mans d’Astorg, senyor del lloc. En aquella època, entre els anys 994 i 1048, el monestir de Cluny era dirigit per l’abat Odiló (c. 961-1048), que es va encarregar de fundar-hi un priorat i aixecar una nova església, que fou consagrada l’any 1095 pel papa Urbà II. L’any 1031 es va aconseguir de Robert II el Pietós (972-1031) el seu reconeixement i protecció reial. En aquesta època també es va obtenir del bisbe de Clarmont els béns que aquella diòcesi tenia a Saint-Flour. L’any 1223 es va celebrar un concili en aquest lloc, amb assistència de diversos prelats. En aquesta època ja es té notícia de l’existència d’una vila, que s’hauria desenvolupat a l’ombra de la casa monàstica.
El darrer prior regular de Saint-Flour fou Jean de Charolles (1312-1316). El 1317, es va crear la nova diòcesi de Saint-Flour en detriment de la de Clarmont, el papa Joan XXII (1316-1334) va atorgar la butlla fundacional i va disposar que els monjos cluniacencs passessin a integrar el nou capítol de canonges. El primer bisbe de la diòcesi fou Raymond de Mimèges. Tot i aquest canvi, el priorat es va mantenir, i els monjos van continuar exercint la seva funció monàstica, a més de les pròpies del capítol episcopal. Durant la guerra dels Cent Anys, però, la casa es va veure afectada i entrà en decadència, fins que el 1476 fou secularitzada, perdent el caràcter monàstic. L’antiga església romànica, en mal estat, va ser substituïda per la nova catedral gòtica, obra iniciada vers el 1400 i acabada en el mateix segle.
Crist (s. XII-XIII)
El Purgatori (s. XV)
L'Infern (s. XV)
Il·lustració de L'ancienne Auvergne et le Velay (1843)
- BEAUNIER, Dom (1912). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 5: Bourges. Abbaye de Ligugé
- BOUDET, Marcellin (1895). La légende de saint Florus. Additions aux nouveaux Bollandistes. Annales du Midi, vol. 7
- BOUDET, Marcellin (1910). Cartulaire du prieuré de Saint-Flour. Monaco
- COTTINEAU, Laurent-Henri (1939). Répertoire topo-bibliographique des abbayes et prieurés. Vol. 2. Mâcon: Protat
- DU TEMS, Hugues (1775). Le clergé de France, vol. III. París: Brunet
- GUÉRIN, Paul (1888). Les Petits Bollandistes. Vies des saints. Vol. 6. París: Bloud et Barral
- MOULIER, Pierre; i altres (2001). Église romanes de Haute-Auvergne, vol. 3 : Saint Flour. Nonette: Créer
- SAINT-MAUR, Congregació de (1720). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 2. París: Typographia Regia
L’antic priorat és ara la catedral de Saint-Flour, situada entre Millau i Clarmont d'Alvèrnia