Hom coneix amb aquest nom a tres dones, deixebles de Jesús, que haurien estat presents en alguns episodis evangèlics. La seva poca concreció fa que sovint es confonguin i que les tradicions elaborades a partir dels relats canònics tinguin deferents interpretacions. Comunament hom identifica aquestes tres dones amb Maria Magdalena, Maria de Cleofàs i Maria Salomé. D’altra banda, Maria de Cleofàs i Maria Salomé són conegudes també com les Santes Maries.
 

Les Tres Maries al sepulcre
Compartiment de la Maestà de Ducccio (1308-11)
Catedral de Siena
 

Maria Magdalena
La Magdalena estava present al peu de la creu, també va visitar el sepulcre de Crist i protagonitza l’episodi del noli me tangere. Hom l’ha identificat (o confós) amb Maria de Betània, la germana de Llàtzer i Marta, i la dona que va ungir Jesús a la casa de Simó el leprós. Una tradició medieval diu que es va embarcar amb els seus germans Llàtzer i Marta, les Santes Maries i el bisbe Maximí, en un vaixell que els va portar a la costa de la Provença.
 

Les Santes Maries
Sant Tomàs de Fluvià
 

Maria Salomé. O, simplement, Salomé
María Salomé seria l’esposa de Zebedeu i mare dels apòstols Jaume el Major i Joan l’Evangelista. La seva intervenció en els relats evangèlics i les tradicions posteriors és paral·lela a la de Maria de Cleofàs i, com aquesta, es venera a Saintes-Maries-de-la-Mer.

Les Tres Maries al sepulcre
Claustre de la catedral de Tarragona
 

Maria de Cleofàs (Clopas). Maria de Jaume
També és un personatge amb diverses interpretacions pel que fa al seu parentiu. El nom li ve del seu espòs, Cleofàs, germà de Josep o de Maria, la mare de Jesús. Considerada la mare de Jaume el Menor. Hom l’identifica amb una de les dones que va estar present en la crucifixió i en la visita al sepulcre. Formava part del grup que va fer el viatge per mar i que la va portar a la Provença. Les seves relíquies es veneren a Saintes-Maries-de-la-Mer.