Priorat de Sant Tomàs de Fluvià
Sant Tomàs de Canyà / Caiano / S Thomas de Fluviano
(Torroella de Fluvià, Alt Empordà)
En aquest lloc es va establir un petit priorat depenent de Sant Víctor de Marsella, això degué passar cap els anys 1070. Aquella gran abadia de la Provença era propietària d’aquestes terres gràcies a una donació que van rebre de Guillem de Fonollers, fet que va provocar l’oposició del proper monestir de Sant Miquel de Fluvià.
La seva dependència de Marsella es troba en diverses butlles papals on es confirmaven els béns de Sant Víctor, entre els anys 1113 i 1218. Fou un priorat molt reduït, a començament del segle XIV només tenia un monjo i mantenia funcions parroquials, al segle XV ja no tenia comunitat i fou suprimit formalment a començament del segle XVI. L’església de Sant Tomàs és senzilla, de nau única amb transsepte, on s’obren els tres absis, la seva construcció és de l’època de la fundació del priorat. La resta de dependències antigues s’han perdut i la casa del prior, adossada al sud de l’església, es va refer al segle XVII. El 1982 es va descobrir un important conjunt de pintura mural, a la conca absidal i la volta de la nau, pintures que s’haurien de datar entre els segles XII (absis) i XIII (nau).
Crucifixió i les Tres Maries al sepulcre
- BADIA I HOMS, Joan (1990). Catalunya romànica. Vol. IX. L’Empordà II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- BADIA I HOMS, Joan (1981). L’arquitectura medieval de l’Empordà. Vol. II-B. Girona: Diputació de Girona
- CALZADA I OLIVERAS, Josep (1983). Sant Tomàs de Fluvià. Diputació de Girona
- RIBOT I BATLLE, Joan M. (1991). Comunicació sobre l'església de Sant Tomàs de Fluvià, amb notícia del descobriment de les seves pintures romàniques i posterior restauració d'aquestes. Amics de Besalú. Núm, 7