Una butlla papal de Sergi IV de l’any 1011 esmenta aquest lloc com una de les propietats de Sant Miquel de Cuixà en la que hi figura també una església. L’any 1045 es va beneir de manera molt solemne el terreny on s’havia d’aixecar el monestir benedictí de Sant Miquel, acte en el que hi van participar d’una manera o altra personalitats de l’època, com el bisbe i abat de Cuixà, Oliba, l’arquebisbe de Narbona, el bisbe de Girona i els comtes Ponç d’Empúries i Gausfred de Rosselló.
L’església monàstica es va consagrar l’any 1066, data en que es confirma també la seva dependència de Cuixà. El monestir de Fluvià va resultar afavorit per les donacions dels comtes d’Empúries i també del comtat de Barcelona (segles XI i XII) també fou beneficiari de diverses donacions dels senyors d’Oltrera (Rosselló). Sant Miquel de Fluvià posseïa l’església de Santa Coloma de Matella, on al segle XIV s’hi va instal·lar una comunitat de monges benedictines. Sant Miquel de Fluvià fou annexionat a Sant Pere de Galligants, fet del que hom té constància, al menys, des del 1613. Va mantenir la seva activitat monàstica fins l’exclaustració de 1835. Ara és l’església parroquial de la població del mateix nom que s’estén al seu voltant.
Es conserva l’església de planta basilical amb un curt transsepte i amb una capçalera amb tres absis, la mateixa que es va consagrar el 1066. A l’interior es conserva una bona sèrie de capitells amb funcions arquitectòniques, a més d’altres que podrien procedir del claustre desaparegut. En un altar lateral es conserva una imatge gòtica de la Mare de Déu. La fisonomia del conjunt ha canviat a causa de la fortificació que es va afegir a l’edifici original, potser de l’època de la guerra Civil Catalana (1462-1472). La portada també és obra posterior, duu la data de 1532, època en que es van fer altres reformes a l’edifici, notablement a la façana i el cor. Cal esmentar també el seu campanar llombard, també fortificat. Al sud de l’església s’estenia el claustre, excavat en els darrers anys. També es conserven altres dependències d’època molt posterior a l’església, que després es van transformar en habitatges.
Postal antiga, col·lecció particular
Fotografia de Josep Salvany (1917)
Biblioteca de Catalunya
Pica baptismal
Capitell de la nau
Capitells de la nau
Mare de Déu gòtica
Capitell reutilitzat com pica d'aigua
Relleu procedent del monestir
Museu d'Art de Girona
Excavacions al claustre
Dependències modernes
Dependències modernes
- BADIA I HOMS, Joan; CASES I LOSCOS, M. Lluïsa (1990). Catalunya romànica. Vol. IX. L’Empordà II. Barcelona: Enciclopèdia Catalana
- BADIA I HOMS, Joan (1981). L’arquitectura medieval de l’Empordà. Vol. II-B. Girona: Diputació de Girona
- CALZADA I OLIVERAS, Josep (1983). Sant Tomàs de Fluvià. Diputació de Girona
- FERRER, Andrea (2011). Memòria de la intervenció al monestir de Sant Miquel de Fluvià
- FERRER, Andrea (2012). El monestir de Sant Miquel de Fluvià i l’estructura del complex abacial. Annals de l’Institut d’Estudis Empordanesos. Vol. 43
- MERINO, Antolín (1819). España sagrada. Tomo XLIII. De la Santa Iglesia de Gerona. Madrid: Collado
- MONSALVATJE Y FOSSAS, Francisco (1904). Los monasterios de la diócesis gerundense. Noticias históricas. Vol. XIV. Olot: Juan Bonet
- MONTALBÁN, Carme (2011). Excavació al claustre de Sant Miquel de Fluvià. Actes de les X Jornades d’Arqueologia Girona-2010
- OLIVERES CASES, Miquel (1984). Sant Miquel de Fluvià (Alt Empordà). Granollers: J. Pujol
- PUIG I CADAFALCH, Josep (1911). L’arquitectura romànica a Catalunya. Vol. II. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans
- ZARAGOZA PASCUAL, Ernest (1998). Noticies històriques dels monestirs de Galligants, Fluvià i Cruïlles. Annals de l'Institut d'Estudis Gironins. Vol. 39
Sant Miquel de Fluvià és al sud de Figueres