Maria Magdalena

Segons aquesta darrera narració, hom troba la Magdalena a Palestina difonent el cristianisme, motiu pel qual es va desencadenar una persecució contra els deixebles de Crist i ella mateixa. Un grup d'aquells deixebles, format per Maria Magdalena, Maria de Cleofàs, Maria Salomé (conegudes com les Tres Maries) els germans de la Magdalena (Llàtzer i Marta) Maximí (company de Llàtzer i després considerat el primer bisbe d'Ais de Provença) Sidoni i les serventes Marcel·la i Sara, entre altres, foren abandonats en una vella barca sense veles, timó ni rems que fou portada miraculosament a la Provença. Aquells exiliats van desembarcar a la costa de la Camarga (a Saintes-Maries-de-la-Mer) i es van dispersar per diferents indrets.

La Magdalena es va traslladar a Marsella, lloc que va evangelitzar durant set anys, abans de retirar-se a la cova de la Santa Bauma on va viure trenta anys durant els quals era transportada diàriament pels àngels al cel. Al final de la seva vida, fou descoberta per un altre eremita que vivia a la rodalia, el qual va anar a buscar el bisbe Maximí d'Ais que la va poder assistir en el moment de la mort. Maximí es va encarregar del seu enterrament (a Saint-Maximin, Var) i va ordenar que, a la seva mort, ell també hi fos sebollit. Sobre aquella tomba i les restes de la Magdalena hi ha dues versions, una era la defensada des de l'abadia de Vézelay (Yonne, Borgonya) que diu que en temps de Carlemany foren portades a aquell monestir, l'altra era la patrocinada des de Saint-Maximin que situa la seva tomba i les relíquies a la cripta de l'església d'aquest lloc.

Al segle tretze es va impulsar una nova llegenda protagonitzada pel comte de Provença, Carles II, amb relat miraculós inclòs relatiu al seu alliberament. Segons aquest, Carles romania captiu a Barcelona des del 1284 quan Roger de Llúria el va fer presoner en el decurs de la guerra de Sicília. A la presó va encomanar-se a la Magdalena i aquesta li va dir en somnis que seria alliberat i també que havia de buscar el seu enterrament a Saint-Maximin, donant-li detalls del mateix i aclarint, per sortir de dubtes, que les relíquies que es veneraven a Vézelay no eren les seves. Efectivament després de ser transportat miraculosament de Barcelona a Narbona, va buscar a la cripta de l'església on es van descobrir dins un sarcòfag les restes de la santa amb el flascó de terra i sang de Crist que ella havia recollit al Calvari. En aquell lloc s'hi va fundar el convent de la Magdalena, dels dominics.