|
Es tracta d’un personatge que
figura en diversos episodis del Nou
Testament i que s’ha confós amb Maria de
Betània la germana de Llàtzer i Marta. Entre
altres, va estar present a la crucifixió i
va protagonitzar una aparició de Crist
ressuscitat, l’episodi del Noli me
tangere. El personatge es va
popularitzar molt a causa de la seva devoció
a occident i que va generar una sèrie de
relats que la magnificaven. Després de
l’ascensió de Crist hi ha dues versions
sobre ella, una la situa a Efes on va morir
i després el seu cos fou enterrat a
Constantinoble. L’altra la porta a occident,
on es forjaria la seva devoció.
|
|
Noli me tangere
Claustre de la catedral de
Tarragona
|
|
Segons aquesta darrera
narració, hom troba la Magdalena a Palestina difonent el
cristianisme, motiu pel qual es va desencadenar una persecució
contra els deixebles de Crist i ella mateixa. Un grup d’aquells
deixebles, format per Maria Magalena, Maria de
Cleofàs, Maria Salomé (conegudes com
les Tres Maries), els germans de la
Magdalena (Llàtzer i Marta), Maximí (company de Llàtzer i després
considerat el primer bisbe d’Ais de Provença), Sidoni i les
serventes Marcel·la i Sara, entre altres, foren abandonats en una
vella barca sense veles, timó ni rems que fou portada miraculosament
a la Provença. Aquells exiliats van desembarcar a la costa de la
Camarga (a
Saintes-Maries-de-la-Mer) i es van dispersar per diferents
indrets.
|
|
La Santa Bauma
|
|
La Magdalena es va traslladar
a Marsella, lloc que va evangelitzar durant set anys, abans de
retirar-se a la cova de
la Santa Bauma on
hi va viure trenta anys durant els quals era transportada diàriament
pels àngels al cel. Al final de la seva vida, fou descoberta per un
altre eremita que vivia a les rodalies, el qual va anar a buscar el
bisbe Maximí d’Ais que la va poder assistir en el moment de la mort.
Maximí es va encarregar del seu enterrament (Saint-Maximin, Var) i
va ordenar que, a la seva mort, ell també hi fos sebollit. Sobre
aquella tomba i les restes de la Magdalena hi ha dues versions, una
era la defensada des de l’abadia
de Vézelay (Yonne, Borgonya) que diu que en temps de Carlemany
foren portades a aquell monestir. L’altra era la patrocinada des de
Saint-Maximin que
situa la seva tomba i les relíquies a la cripta de l’església
d’aquest lloc.
|
|
La Madeleine de
Saint-Maximin
|
|
Al segle tretze es va
impulsar una nova llegenda protagonitzada pel comte de Provença,
Carles II, amb relat miraculós inclòs relatiu al seu alliberament.
Segons aquest, Carles romania captiu a Barcelona des del 1284 quan
Roger de Llúria el va fer presoner en el decurs de la guerra de
Sicília. A la presó va encomanar-se a la Magdalena i aquesta li va
dir en somnis que seria alliberat i també que havia de buscar el seu
enterrament a Saint-Maximin, donant-li detalls del mateix i
aclarint, per sortir de dubtes, que les relíquies que es veneraven a
Vézelay no eren les seves. Efectivament després d’ésser transportat
miraculosament de Barcelona a Narbona, va buscar a la cripta de
l’església on es van descobrir dins un sarcòfag les restes de la
santa amb el flascó de terra i sang de Crist que ella havia recollit
al Calvari. En aquell lloc s’hi va fundar el
convent de la
Magdalena, dels dominics. |
|
|
22
de juliol. Té relació amb: |
|
|
|
La Magdalena penitent
(c1533)
Ticià
Palau Pitti, Florència
Imatge de Wikimedia
|
|
Efes. La Biblioteca de Cels
|
Les Tres Maries al sepulcre
Capella de Sant Miquel
Monestir de Pedralbes
|
|
La Madeleine de Vézelay
|
|
Cripta de Saint-Maximin
Armari amb les relíquies de la Magdalena
|
|
Cripta de Saint-Maximin
Sarcòfag de santa Maria Magdalena
Il·lustració de Monuments inédits sur
l'apostolat de Sainte Marie-Madeleine... (1865) |
|
