Abadia de Notre-Dame de Sablonceaux
Canònica de Sablonceaux / Sabloncellae / Sabluncellis
(Sablonceaux, Charente Marítim)
La canònica agustiniana de Notre-Dame de Sablonceaux fou fundada entre els anys 1127 i 1137 per Geoffroy de Louroux, personatge relacionat amb les experiències eremítiques i organitzador dels primers canonges que s’hi van reunir. L’establiment d’aquesta casa va rebre el suport del duc Guillem X d’Aquitània († 1137), que havia lliurat el lloc de Sablonceaux —i també Fontaine-le-Comte— a Geoffroy.
Geoffroy de Louroux fou una figura destacada del seu temps; mantingué relació amb Bernat de Claravall, qui l’havia impulsat a abandonar la vida eremítica, i l’any 1136 fou nomenat arquebisbe de Bordeus. A més de Sablonceaux, Geoffroy també participà en la fundació de les canòniques de Fontaine-le-Comte (Viena), l’Isle de Médoc i Sainte-Marie de Pleine-Selve (ambdues a la Gironda). La protecció continuada de la casa ducal va permetre la construcció d’una gran església monàstica i un període de prosperitat al llarg del segle XIII.
La casa va patir els efectes de la guerra dels Cent Anys, i fou necessària la seva restauració, ja en estil gòtic. Després d’un període de decadència i relaxament disciplinari, l’any 1568 el monestir fou saquejat i incendiat pels hugonots, i un altre cop el 1622. En aquell moment es trobava en una situació precària i, a més, es va posar sota el règim comendatari. Posteriorment fou restaurat i, l’any 1633, reformat pels canonges de Chancelade (Dordonya), d’on va passar a dependre.
L’església assumí també funcions parroquials. L’any 1723 es documenta el seu estat de ruïna, cosa que motivà una nova campanya de restauració. L’establiment es va mantenir actiu fins a la Revolució; el 1791 fou venut com a bé nacional. Al llarg del segle XIX, els edificis caigueren progressivament en ruïna, situació que es va mantenir fins ben entrat el segle XX. A partir de la segona meitat d’aquest segle se’n va emprendre la restauració, i el 1986 es va recuperar amb l’entrada de membres de la Comunitat del Chemin Neuf.
L’església és una construcció de nau única amb transsepte, coberta amb cúpules. Dels tres trams de la nau, només es conserva el primer, proper al creuer, estructures que es remunten a l’època fundacional, al segle XII. La capçalera és posterior, del segle XIII. Al costat es conserva l’espai del claustre desaparegut; les dependències que l’envoltaven són del segle XII, però han sofert modificacions posteriors.
Planta de l'església
Segons M. Naud, publicat a Congrés Archéologique de France. LXXIX session...
- BEAUNIER, Dom (1910). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 3: Auch, Bordeaux. Abbaye de Ligugé
- BRUTAILS, Jean-Auguste (1922). Geoffroi du Louroux, archevêque de Bordeaux de 1136 à 1158, et ses constructions. Bibliothèque de l'École des Chartes, vol. 83
- EYGUN, François (1979). Saintogne romane. La nuit des temps, 33. Zodiaque
- LEFÈVRE-PONTALIS, Eugène (1913). L'église abbatiale de Sablonceaux (Charente-Inférieure). Congrès archéologique de France, LXXIXe session. Paris: Société française d'archéologie
- MASSON, Juliette (2012). Geoffroi du Loroux et l'architecture religieuse en Aquitaine au XIIème siècle. Vol. I. Tesi doctoral. Université Michel de Montaigne - Bordeaux III
- MASSON, Juliette; i altres (2020). L’abbaye Notre-Dame de Sablonceaux. Charente-Maritime. Monastères en Santonge. Congrès Archéologique de France, 177e session. París: Société Française d’Archéologie
- SAINT-MAUR, Congregació de (1720). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 2. París: Typographia Regia
- TONNELLIER, Paul (1984). L'abbaye de Sablonceaux: étude historique et archéologique. Saintes: Delavaud
L’abadia de Notre-Dame de Sablonceaux és situada entre Saintes i Royan