L’any 1120
els agustinians de la canònica de Cellefrouin (Charente)
van ser obligats a prendre la regla benedictina, arrel
d’això, l’abat Foucault va deixar aquell lloc per
establir-se en una cabana prop de Perigús, aviat al seu
voltant es va aplegar una comunitat que es va constituir
formalment el 1133, prenent la Regla de Sant Agustí. El
nou monestir va començar a rebre propietats, entre les
quals el lloc de Merlande, on hi establiria un priorat.
La vitalitat que havia pres la casa es va veure
estroncada per les guerres de mitjan segle XIV, quan els
canonges foren expulsats i el monestir es va convertir
en caserna. Recomposta de nou la comunitat (1440), va
tornar a patir els efectes bèl·lics, ara a causa de les
guerres de Religió, que van incendiar el lloc el 1575.
Després d’aquesta nova calamitat l’abadia va ressorgir i
continuà la seva activitat fins la Revolució, que va
expulsar els monjos i deixà el lloc víctima dels
pillatges. |
|