Canònica de Notre-Dame de Chancelade
Abbaye de Chancelade / Fons Cancellatus / Cancellata
(Chancelade, Dordonya)
L’any 1101, en temps del papa Pasqual II, els canonges agustinians de l’abadia de Saint-Pierre de Cellefrouin (Charente) van ser obligats a adoptar la regla benedictina i posats sota la dependència de l’abadia de Charroux (Viena). Cap al 1120, l’abat Foucault, considerat deixeble de Robert d'Arbrissel, en desacord amb aquest canvi, va abandonar Cellefrouin i es va traslladar a Fons Cancellatus, on s’establí de manera precària.
Al seu voltant, s’hi van aplegar diversos eremites, que progressivament van donar forma a una nova comunitat. L’any 1128, amb el suport del bisbe de Perigús, es va iniciar la construcció d’una església, i el 1131 es consagrà l’altar, tot i que les obres no s’acabarien fins a mitjan segle. L’any 1133, la comunitat es va constituir formalment com a casa monàstica, adoptant la regla de Sant Agustí, com l’antiga canònica de Cellefrouin. La nova abadia fou beneficiària de diverses donacions, entre les quals destaca el lloc de Merlande (cap al 1140), on s’establí un priorat. També van impulsar la creació de la canònica de Notre-Dame des Fontenelles (Vendée) i altres fundacions, arribant a constituir la congregació de Chancelade.
La seva prosperitat va anar en augment, i el 1175 es va independitzar del bisbe, passant a dependre directament de la Santa Seu. No obstant això, durant la primera meitat del segle XIV va començar la seva decadència, agreujada per la guerra dels Cent Anys: el monestir fou ocupat, els canonges expulsats i el lloc es convertí en una caserna. Cap al 1440, la comunitat es va recuperar, però més endavant va patir novament els estralls de la guerra, aquesta vegada a causa de les guerres de Religió. L’any 1575, el monestir fou saquejat i incendiat.
Malgrat aquesta nova calamitat, la canònica va ressorgir i es va reformar quant als costums. L’any 1638 es consagrà l’església restaurada, i el 1660 s’adoptaren noves constitucions per a la congregació, que continuà la seva activitat fins a la Revolució. En aquesta darrera etapa, encara incorporà l’hospital i canònica d’Aubrac (Avairon). Finalment, el 1790, l’abadia fou suprimida i els monjos expulsats, deixant el lloc a mercè del pillatge.
De la canònica, es conserva l’església medieval, tot i que profundament modificada en època moderna. És d’una sola nau amb transsepte i capçalera reconstruïda. Encara es mantenen els murs de la nau, però les voltes van ser refetes el 1630. Pel que fa al mobiliari, es conserven restes de decoració mural dels segles XIII-XIV i un cadirat del cor del segle XVII. També es preserva el palau abacial, d’origen medieval, però amb moltes modificacions posteriors.
Pintures murals (s. XIII-XIV)
Fotografia de Benjamin Smith, a Wikimedia
Palau abacial
Fotografia de JLPC, a Wikimedia
- BAUDRILLART, Alfred (1953). Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 12. París: Letouzey et Ané
- BESSE, J.-M. (1910). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 3: Provinces ecclésiastiques d'Auch et de Bordeaux. Abbaye de Ligugé
- BOISSERIE, Florence (2021). Chancelade - Abbaye, logis de l’abbé. Archéologie de la France
- CORVOISIER, Christian (1999). Chancelade. Abbaye Notre-Dame. Congrès archéologique de France. 156e session. Périgord. París: Société archéologique de France
- DE LA ROCHE, J. D. (1854). Notice sur l'abbaye de Chancelade. Le Chroniqueur du Périgord et du Limousin, núm. 2. Périgueux
- DESHOULIÈRES, François (1928). Chancelade. Congrès archéologique de France 90e session. Périgueux. París: Société française d'archéologie
- PELLICCIA, Guerrino; dir. i altres (1975). Dizionario degli istituti di perfezione. Vol. 2. Roma: Ed. Paoline
- SAINT-MAUR, Congregació de (1720). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 2. París: Typographia Regia
- SECRET, Jean (1978). L’abbaye de Chancelade en Périgord. Périgueux: O.D.T. Dordogne
Chancelade es troba a l’oest de Perigús, molt a prop d’aquesta ciutat