|
Aquesta
canònica fou fundada cap el 1025-30 pel bisbe de
Perigús, Arnaud de Vitabre, amb la intervenció d’un
personatge local anomenat Fruinus, del que derivaria el
nom. El 1101 el papa Pasqual II va posar aquesta casa
sota la dependència del monestir
benedictí de Charroux (Viena) però aviat
s’independitzà com canònica seguidora de la
Regla de Sant Agustí.
Tot i que mai va esdevenir una gran casa, amb el temps
va acumular un ampli patrimoni, amb esglésies que hi
depenien. La pròpia església canonical compartia aquesta
funció amb la de parròquia, sota d’advocació de
Saint-Nicolas. Com altres establiments de la regió,
també va patir els efectes de la guerra dels Cent Anys
i, sobretot les guerres de Religió, en el segle XVI, que
la van deixar en ruïna. Mai es va refer totalment, tot i
així, va arribar a finals del segle XVIII encara que la
seva activitat era residual. |
|
