|
Aquesta
casa benedictina fou fundada per Wardrade i Rixendis,
senyors de Jarnac (lloc situat a ponent d’aquí), després
d’una peregrinació a Roma. Els fundadors obtingueren la
corresponent autorització l’any 1002 i per garantir el
seu desenvolupament, van dotar econòmicament la nova
casa que es va dedicar a sant Esteve. La primera
comunitat assentada en aquest lloc va venir del
monestir de Saint-Cybard, a
Angulema i el seu primer abat fou Ademar. A la seva
mort, els fundadors foren enterrats a l’església
abacial. A finals del segle XI el papa Urbà II
intervingué en els afers del monestir per tal de posar
ordre a causa d’algunes negligències en el seguiment de
la Regla, el 1095 la casa de Bassac fou posada sota la
tutela del monestir de Saint-Jean-d'Angély (Charente
Marítim), dependència que es va mantenir fins el 1246.
Durant el tercer quart del segle XIII, sota l’abadiat de
Guillaume de Vibrac, es va reconstruir l’església
monàstica, la façana de la qual és la que encara es
conserva, bé que modificada. |
|
|
El 1346 la comunitat monàstica de Saint-Jean-d'Angély vingué a
Bassac a refugiar-se a causa de la destrucció del seu monestir,
aquest fet va portar que es fortifiqués aquest lloc de Bassac. El
1434 fou víctima de la guerra dels Cent Anys, el territori fou
saquejat i la mateixa abadia va quedar en ruïnes el que va obligar a
la gairebé total reconstrucció. A partir de l’abat Jean II (1538) el
monestir va començar a estar dirigit per abats comendataris. El 1562
el lloc fou saquejat i arruïnat de nou, ara amb motiu de les guerres
de Religió, que van afectar aquesta casa en diverses ocasions. La
reconstrucció es va allargar en el temps, durant el segle XVII es
van anar refent les dependències malmeses. El 1666 la casa es va
reformar i es va integrar a la congregació de Saint-Maur, el que va
donar un nou impuls a les obres de condicionament del monestir. La
Revolució va expulsar la comunitat monàstica d’aquest indret. |
L'església |
