Monestir
fundat prop de la tomba de
sant
Cibar (o Eparqui) d’Angulema, que va practicar
l’eremitisme i va morir en aquest lloc el 581. Al
voltant d’aquest personatge es van aplegar alguns
seguidors seus, formant una comunitat cenobítica
precursora del monestir. La primera notícia directa no
es troba, però, fins un document de Carles el Calb de
l’any 852 on el monarca confirma algunes possessions a
aquest monestir. El 963 va patir els efectes d’una
invasió normanda i la casa va resultar destruïda, en els
anys següents el monestir fou restaurat amb el suport
dels comtes d’Angulema. A finals del segle XI la casa
fou unida a Saint-Jean d’Angély
(Charente Maríitim). Com molts altres
monestirs de la regió, també va patir els efectes de la
guerra dels Cent Anys.
|
|
A finals
del segle XV Saint-Cybard havia caigut en decadència i era governat
per abats comendataris. Entre el 1562 i 1568 va patir els efectes de
les guerres de Religió que van afeblir encara més el seu estat. A
finals d’aquest segle es va reformar l’establiment monàstic,
adaptant l’ús de les dependències, com ara l’església que va passar
a l’antic refetor. Malgrat aquella situació l’abadia encara va
mantenir la seva activitat fins la Revolució. El 1791, un cop
desocupat pels monjos, el lloc es va posar a la venda i a partir
d’aquell moment es va utilitzar per diverses activitats, entre elles
una fàbrica de cervesa, activitat que va tenir fins l’any 1966.
També s’hi va instal·lar una papereria. Des del 1989 hi té la seu el
Centre National de la Bande Dessinée et de l’Image. |
Saint-Cybard en el plànol
d'Angulema de Belleforest 1575
Publicat al Bulletin et mémoires de la Société archéologique et
historique de la Charente
Bibliothèque nationale de France |