Abadia de Saint-Cybard d’Angulema
Saint-Cybard d’Angoulême / S Eparchii / Cibar
(Angulema / Angoulême, Charente)
L’abadia de Saint-Cybard d’Angulema es va establir prop del sepulcre de sant Cibar (o Eparqui) d’Angulema, que va arribar a aquest indret cap a l’any 542 per retirar-s’hi com a eremita, i hi va morir l’any 581. Al voltant del sant es van reunir alguns deixebles, donant origen a una comunitat cenobítica precursora del monestir. Gregori de Tours ja esmenta una església en aquella primera època, un fet confirmat també per les excavacions arqueològiques.
La primera notícia documentada no apareix fins a l’any 852, en una carta de Carles el Calb on el monarca confirmava algunes possessions al monestir. En aquest primer període, Saint-Cybard estava ocupada per una comunitat de canonges vinculada al bisbat d’Angulema. El 863, arran d’una incursió normanda, el monestir fou destruït, però poc després es va restaurar gràcies al suport dels comtes d’Angulema. En aquesta època hi va viure el cronista Adémar de Chabannes (c. 989-1034), que fou monjo de Saint-Cybard. A finals del segle XI, l’abadia es va incorporar al monestir cluniacenc de Saint-Jean d’Angély (Charente Marítim), i poc després es va reconstruir.
Com tants altres monestirs de la regió, va patir greument les conseqüències de la guerra dels Cent Anys. El 1448 ja es constata el seu estat de ruïna. A finals del segle XV, Saint-Cybard es trobava en decadència i sota el règim d’abats comendataris. Entre 1562 i 1568, durant les guerres de Religió, l’establiment va tornar a ser malmès. A finals d’aquell segle es van reordenar les dependències monàstiques: l’església, ja desapareguda, fou substituïda funcionalment per l’antic refetor. Tanmateix, el monestir no es va recuperar i va entrar en una fase de decadència prolongada, fins al punt que a mitjan segle XVIII es va proposar la seva secularització.
L'abadia al Plan de la Ville et des Fauxbourgs d'Angoulesme (s. XVII)
Bibliothèque nationale de France
Malgrat aquesta situació, l’abadia va mantenir certa activitat fins a la Revolució. L’any 1791, després del comiat dels tres monjos que encara hi residien, el conjunt fou venut i destinat a diversos usos industrials, entre ells una fàbrica de cervesa que s’hi mantingué fins al 1966. També s’hi va establir una papereria. Des del 1989 acull la seu del Centre National de la Bande Dessinée et de l’Image, la qual cosa ha afavorit la recerca arqueològica i la conservació dels pocs vestigis que en resten.
Foto de JLPC, a Wikimedia
Il·lustració d'Homiliariorum fragmenta
Bibliothèque nationale de France
Bibliothèque nationale de France
Vue prise sur le pont Saint-Sibar (1819)
Bibliothèque nationale de France
Postal antiga, col·lecció particular
Centre National de la Bande Dessinée et de l’Image
- BEAUNIER, Dom (1910). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 3: Auch, Bordeaux. Abbaye de Ligugé
- BELLEFOREST, François de (1575). La Cosmographie universelle de tout le monde. París : Chesneau
- BOISSAVIT-CAMUS, Brigitte (1988). Angoulême (Charente). Ancienne abbaye Saint-Cybard. Archéologie médiévale, vol. 18
- BOISSAVIT-CAMUS, Brigitte; i altres (1991). Saint-Cybard. De l’abbaye au CNBDI. Histoire d’un site
- CHAILLOU, Mélanie (2008). Angoulême - Abbaye Saint-Cybard. Archéologie de la France
- ESMEIN, A. (1906). L’histoire et la légende de Saint Cybard. Bulletin et mémoires de la Société archéologique et historique de la Charente, vol 6
- GEORGE, J. (1898). Topographie historique d'Angoulême. Bulletin et mémoires de la Société archéologique et historique de la Charente. Vol. 8
- LEFRANCQ, Paul (1930). Cartulaire de l’abbaye de Saint-Cybard. Angoulême: I. Ouvrière
- NANGLARD, Jean (1893). Pouillé historique du diocèse d'Angoulême, 2. Bulletin et mémoires de la Société archéologique et historique de la Charente, vol. 3
- SAINT-MAUR, Congregació de (1720). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 2. París: Typographia Regia
L’abadia de Saint-Cybard era situada a la part baixa d’Angulema, entre el nucli urbà i el riu Charente