Monestir fundat prop de la tomba de sant Cibar (o Eparqui) d’Angulema, que va practicar l’eremitisme i va morir en aquest lloc el 581. Al voltant d’aquest personatge es van aplegar alguns seguidors seus, formant una comunitat cenobítica precursora del monestir. La primera notícia directa no es troba, però, fins un document de Carles el Calb de l’any 852 on el monarca confirma algunes possessions a aquest monestir. El 963 va patir els efectes d’una invasió normanda i la casa va resultar destruïda, en els anys següents el monestir fou restaurat amb el suport dels comtes d’Angulema. A finals del segle XI la casa fou unida a Saint-Jean d’Angély (Charente Maríitim). Com molts altres monestirs de la regió, també va patir els efectes de la guerra dels Cent Anys.

Restes del claustre

Estat actual del lloc de l'antic monestir

A finals del segle XV Saint-Cybard havia caigut en decadència i era governat per abats comendataris. Entre el 1562 i 1568 va patir els efectes de les guerres de Religió que van afeblir encara més el seu estat. A finals d’aquest segle es va reformar l’establiment monàstic, adaptant l’ús de les dependències, com ara l’església que va passar a l’antic refetor. Malgrat aquella situació l’abadia encara va mantenir la seva activitat fins la Revolució. El 1791, un cop desocupat pels monjos, el lloc es va posar a la venda i a partir d’aquell moment es va utilitzar per diverses activitats, entre elles una fàbrica de cervesa, activitat que va tenir fins l’any 1966. També s’hi va instal·lar una papereria. Des del 1989 hi té la seu el Centre National de la Bande Dessinée et de l’Image.