Abadia de Saint-Gilles de Puypéroux
Abbaye de Puypéroux / Podio Petroso
(Aignes-et-Puypéroux, Charente)
Segons la tradició, aquest monestir tindria el seu origen en un eremitori establert al segle VIII. La llegenda explica que uns “solitaris benedictins” s’hi van instal·lar atrets pel sepulcre de sant Egidi (o Gil), que hauria arribat fins a aquestes terres des de la Provença fugint de l’ocupació sarraïna. També s’atribueix al sant —que no s’ha de confondre amb sant Gil de Gard— la fundació de diverses esglésies en aquest territori. Una butlla del papa Alexandre III, datada l’any 1170, esmenta Puypéroux com una de les fundacions benedictines més antigues de la Gàl·lia.
Més enllà de la llegenda, en un moment indeterminat els monjos de Puypéroux es van traslladar a Blanzac, on fundaren la canònica secular de Saint-Barthélémy. La consagració de l’església de Blanzac tingué lloc l’any 1226, i el trasllat deixà l’antic assentament com una simple dependència o priorat. A més de perdre la comunitat, l’establiment també va patir una progressiva decadència material, agreujada per un incendi durant la guerra dels Cent Anys (segle XIV). Tot i que va mantenir certes funcions parroquials, el lloc es trobava pràcticament abandonat.
Amb la Revolució, Puypéroux va quedar definitivament abandonat, fins que Michon, redactor de la Statistique monumentale de la Charente, el va redescobrir i va impulsar-ne la recuperació. Cap a l’any 1840, s’hi va instaurar la comunitat de Notre-Dame des Anges i es van iniciar les obres de restauració de l’antic establiment monàstic i de la seva església, de la qual cal destacar la capçalera, amb set absis disposats radialment.
Planta de l'església
Segons Statistique monumentale de la Charente
Fotografia de Médéric Mieusement (s. d.)
Ministère de la Culture (France)
Médiathèque de l'architecture et du patrimoine
Fotografia de Médéric Mieusement (s. d.)
Ministère de la Culture (France)
Médiathèque de l'architecture et du patrimoine
Postal antiga, col·lecció particular
- COTTINEAU, Laurent-Henri (1939). Répertoire topo-bibliographique des abbayes et prieurés. Vol. 2. Mâcon: Protat
- DARAS, Charles (1961). Angoumois roman. Zodiaque. La Nuit des Temps, núm. 14
- GABORIT, Michelle (1999). L’abbaye Saint-Gilles de Puypéroux. Congrès archéologique de France, 153 ss. 1995. Société française d'archéologie
- MICHON, Jean Hippolyte (1844). Statistique monumentale de la Charente. París: Derache
- NANGLARD, Jean (1894). Pouillé historique du diocèse d'Angoulême, 3. Bulletin et mémoires de la Société archéologique et historique de la Charente, vol. 4
- TRICOIRE, Gabriel (1912). Les évêques d'Angoulême. Angulema: Despujols
Puypéroux està situat al municipi d’Aignes-et-Puypéroux (Charente), al sud d’Angulema