|
Segons la
tradició, aquest monestir tindria el seu origen en un
eremitori del segle VIII, la llegenda explica que en
aquest lloc s’hi van establir uns “solitaris
benedictins” aprofitant l’atracció produïda pel sepulcre
de sant Egidi que havia arribat fins aquestes terres des
de la Provença fugint de l’ocupació sarraïna. La
narració també explica que el sant va fundar diverses
esglésies en aquest territori. Una butlla del papa
Alexandre III de l’any 1170 esmenta aquest monestir com
una de les més antigues fundacions benedictines de la
Gàl·lia. Més enllà de la llegenda, sembla que cap el
1226 els monjos que ocupaven Puypéroux es van traslladar
a Blanzac per establir-se fundant una col·legiata
secular i deixant l’antic assentament com a simple
dependència o priorat. El mal estat de les antigues
construccions es va agreujar a causa d’un incendi durant
la guerra dels Cent Anys (s XIV). El lloc va quedar
pràcticament en situació d’abandonament fins que Michon,
el redactor de la Statistique monumentale de la
Charente el va recuperar instaurant la comunitat de
Notre-Dame des Anges impulsant la restauració de l’antic
establiment monàstic i església de la que cal destacar
la seva capçalera amb set absis. |
|
Abadia de Puypéroux
Capçalera de l'església |
Eremític
Benedictins
|
|
