Bibliothèque nationale de France
L’abadia de Notre-Dame de Bournet és una de les fundacions monàstiques promogudes per Giraud de Salas. La seva fundació es remunta a l’any 1113 i fou confirmada pel bisbe d’Angulema l’any 1125. Com altres cases establertes per Giraud, Bournet es va acostar a l’orde del Cister, però no hi va ingressar mai formalment, mantenint la Regla de Sant Benet. L’any 1151, el papa Eugeni III va posar el monestir sota la dependència directa de la Santa Seu; tanmateix, el 1480 ja es trobava sota l’autoritat del bisbe d’Angulema. Va ser sempre una casa modesta, tot i que arribà a tenir alguns priorats sota la seva dependència.
L’any 1565, en el marc de les guerres de Religió, Bournet fou atacada i saquejada, quedant en ruïnes. Aleshores es va perdre la seva documentació, fet que impedeix de conèixer amb detall la seva història. A finals del segle XVI passà a mans laiques, fins que el 1617 hi tornaren alguns monjos, que es veieren obligats a reunir-se en cases particulars a causa de la precarietat de les antigues construccions. Tot i això, el monestir va poder mantenir-se actiu fins a la Revolució. Encara se’n conserven algunes restes.
- BAUDRILLART, Alfred (1938). Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 10. París: Letouzey et Ané
- BEAUNIER, Dom (1910). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 3: Auch, Bordeaux. Abbaye de Ligugé
- COTTINEAU, Laurent-Henri (1936). Répertoire topo-bibliographique des abbayes et prieurés. Vol. 1. Mâcon: Protat
- GERVAIS, Jean (1864). Documents historiques sur l'Angoumois. París: Aubry (Paris)
- J. D. (1877). Vie du bienheureux Giraud de Salles, fondateur des abbayes du Bournet et de Tusson (Charente). Angulema: Baillarger
- NANGLARD, Jean (1893). Pouillé historique du diocèse d'Angoulême, 2. Bulletin et mémoires de la Société archéologique et historique de la Charente, vol. 3
- SAINT-MAUR, Congregació de (1720). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 2. París: Typographia Regia
El convent dels Cordeliers de Verteuil fou fundat l’any 1471 per Jean de La Rochefoucauld que, entre altres títols, ostentava el de baró de Verteuil. El fundador va morir aquell mateix any i fou enterrat a l’església del convent, que es va convertir en panteó familiar dels La Rochefoucauld fins a la Revolució. Amb la supressió de la casa, les propietats foren venudes i es van perdre els sepulcres familiars. Es conserva parcialment, i entre les estructures que en resten destaca la capella. El lloc es va reconvertir en un establiment hoteler.
Restes del sepulcre de François II, comte de La Rochefoucauld († 1533)
i d'Anne de Polignac († 1554)
Possiblement d'aquest convent
Museu del Louvre / Stéphane Maréchalle
- BRESC-BAUTIER, Geneviève (1999). La Mise au tombeau de Verteuil. Congrès archéologique de France, 153 ss. Société française d'archéologie
- CHEVALIER, F. (1916). Épitaphes. Église des Cordeliers de Verteuil. Bulletin et mémoires de la Société archéologique et historique de la Charente, vol. VI