Aquesta
abadia benedictina fou fundada l’any 1111 per Guillaume
de Conchamp, senyor de Taillebourg, lloc situat a ponent
d’aquí. Guillaume es va reunir amb un eremita que es
trobava assentat en aquest indret i van decidir
l’establiment d’una abadia, en la fundació sembla que
també hi va intervenir
Giraud de Salas, impulsor
d’altres monestirs. Aquesta casa de Fontdouce va fundar
altres establiments monàstics, com ara el de
La Tenaille (Charente Marítim),
La Grainetière (Vendée) o Blanche-Couronne (Loira
Atlàntic). La primera església monàstica es va aixecar
amb certa rapidesa i el 1127 fou consagrada, després es
bastiria una de nova, ja gòtica i de grans dimensions,
ara pràcticament destruïda a causa de les guerres de
Religió del segle XVI. Després d’aquell episodi bèl·lic,
els monjos van tornar a l’abadia, però a causa de les
dificultats econòmiques només van poder adaptar algunes
de les dependències per les seves necessitats, però van
poder sobreviure fins a finals del segle XVIII. El lloc
fou abandonat per la comunitat i venut arran de la
Revolució, quan va passar a mans particulars. A partir
de la segona meitat del segle XX va començar el seu
estudi arqueològic i restauració. |
|