Annet de Lavioze, s. XVII
Bibliothèque nationale de France
Grâce-Dieu de Benon / Grâce-Dieu en Aunis / Gratia Dei
(Benon, Charente Marítim)
L’abadia cistercenca de La Grâce-Dieu fou fundada l’any 1135 a Benon, a la diòcesi de Saintes, pel duc Guillem X d'Aquitània (1099-1137) en el context del reconeixement del papa Innocenci II, en el seu enfrontament amb de l’antipapa Anaclet II, operació en la qual va intervenir activament Bernat de Claravall. Els reis de França, Lluís VII el Jove i Elionor d'Aquitània van participar com a benefactors en el sosteniment del monestir i, fins i tot, se’ls ha considerat també fundadors. El 1191, La Grâce-Dieu va participar en la fundació de l’abadia de Notre-Dame de Charon (Charente Marítim).
Filiació de La Grâce-Dieu
Segons l'Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)
El 1504 es va nomenar Jean du Bois com a primer abat comendatari, després encara tornaria al règim regular fins que, el 1539, es va adoptar definitivament el règim de comenda. Durant el segle XVII, el monestir es trobava en decadència, les seves estructures presentaven moltes deficiències i l’església va quedar fora de servei. A més, va patir problemes pel que fa a la regularitat mantinguda pels pocs monjos de la comunitat. A començament del segle XVIII es van iniciar obres de reconstrucció, però el 1791 el lloc va quedar sense comunitat arran de la Revolució i es va vendre. Ara es conserven només algunes estructures del complex monàstic, perdut en gran part.
- AUBERT, R. (1986). Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 21. París: Letouzey et Ané
- BEAUNIER, Dom (1910). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 3: Auch, Bordeaux. Abbaye de Ligugé
- JANAUSCHEK, Leopoldus (1877). Originum Cisterciensium. Vol. 1. Viena
- MUSSET, Georges (1898). L'abbaye de la Grâce-Dieu. París: Picard
- RICHEMOND, Louis de (1883). Cartulaire de d'abbaye de la Grace-Notre-Dame ou de Charon en Aunis (1190-1792). Archives historiques de la Saintonge et de l'Aunis, vol. XI
- SAINT-MAUR, Congregació de (1720). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 2. París: Typographia Regia
El convent dels frares agustins de Saint-Savinien s’hauria fundat probablement durant el segle XIV. Després de patir els efectes de les guerres de Religió (1568), l’any 1791 fou suprimit. Es conserva l’església amb modificacions del segle XVI, ara desafectada.
Abbaye de La Tenaille / Tenelia / Tenallia
(Saint-Sigismond-de-Clermont, Charente Marítim)
L’abadia de Notre-Dame de La Tenaille fou fundada el 1125 des del proper monestir de Notre-Dame de Fontdouce (Charente Marítim) per Guillaume de Conchamp (†1137), fundador i també abat de Fontdouce. Fou una casa modesta que va tenir un curt recorregut, el 1583 l’indret fou ocupat pels hugonots i va quedar destruïda. Mai es va recuperar, el 1619 els seus béns van passar a mans des jesuïtes de Saintes. Del monestir en resta una capella romànica, del segle XII i altres construccions que cal situar ja al segle XVIII. Els detalls de la seva trajectòria històrica són escassos a causa de la pèrdua de la seva documentació a l’època de la Revolució.
- AUDIAT, Louis (1874). Sceaux. Archives historiques de la Saintonge et de l'Aunis, vol. 1
- BEAUNIER, Dom (1910). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 3: Auch, Bordeaux. Abbaye de Ligugé
- DU TEMS, Hugues (1774). Le clergé de France, vol. II. París: Delalain
- EYGUN, François (1979). Saintogne romane. La nuit des temps, 33. Zodiaque
- RAINGUET, Pierre-Damien (1864). Études historiques, littéraires et scientifiques sur l'arrondissement de Jonzac. Jonzac: Arlot
- SAINT-MAUR, Congregació de (1720). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 2. París: Typographia Regia
Prieuré Saint-Germain de Varaize / Varesia
(Varaize, Charente Marítim)
Priorat de l'abadia de Saint-Jean-d'Angély des de l’any 1077, quan Bertrand de Varaize va donar a aquell monestir l’església de Saint-Germain. Es conserva una petita església romànica de segle XII. Es va restaurar al segle XVIII, amb la Revolució es va suprimir el culte, que no fou recuperat fins al 1875 en qualitat de parròquia, funció que la tenia quan era la seu del priorat. L’església és de tres naus, amb transsepte i tres absis, cal destacar la portada sud, amb una notable decoració escultòrica, el portal de ponent és més senzill.
- BEAUNIER, Dom (1910). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 3: Auch, Bordeaux. Abbaye de Ligugé
- EYGUN, François (1979). Saintogne romane. La nuit des temps, 33. Zodiaque
- MUSSET, Georges (1901-03). Le Cartulaire de l’Abbaye Riyale de Saint-Jean d’Angély. Archives historiques de la Saintonge et de l'Aunis, vol. 30-33