|
El terreny
on es va aixecar el monestir de La Grainetière fou
lliurat cap el 1130 per Gilbert de La Chaize, senyor del
lloc, a l’abat Guillaume de
Fontdouce (Charente
Marítim). Per una butlla del papa Luci II del 1145
sabem que tenia el títol d’abadia i que pertanyia
al Cister. D’altra banda, hom considera aquesta casa una de
les fundacions inspirades per
Giraud
de Salas tot i que aquest havia mort el 1120. Durant
els decennis següents es va anar desenvolupant la
construcció del complex monàstic gràcies a les donacions
rebudes de la noblesa local. Després de la guerra dels
Cent Anys, que no va afectar de manera especial aquesta
casa, el lloc fou fortificat. Durant la segona meitat
del segle XV va començar a estar regida per abats
comendataris. Després de les guerres de Religió, a la
segona meitat del segle XVI, el monestir fou restaurat i
al segle XVIII es trobava en decadència. Amb la
Revolució va quedar sense comunitat i el lloc es va
posar a la venda esdevenint el centre d’una explotació
agrícola. A mitjan del segle XX el lloc fou protegit i
des del 1979 torna a estar ocupat, ara amb una comunitat
benedictina de la congregació de Notre-Dame d'Espérance. |
|
