Notre-Dame de La Grainetière és una abadia benedictina fundada al segle XII. Després d’una època de decadència, el lloc fou venut arran de la Revolució, però va recuperar la vida monàstica a la segona meitat del segle XX. Al costat de les ruïnes de l’església s’alça l’actual monestir, que conserva parcialment el claustre i la sala capitular medievals.
Cap a l’any 1130, les terres on s’aixecà el monestir de La Grainetière foren lliurades per Gilbert de La Chaize, senyor del lloc, a Guillaume, abat de Notre-Dame de Fontdouce (Charente Marítim). Una butlla del papa Luci II, de l’any 1145, confirmant els béns de Fontdouce, atorgava el títol d’abadia a La Grainetière i n’esmentava la relació amb l’orde del Cister. D’altra banda, ha estat considerada una de les fundacions inspirades per Giraud de Salas (c. 1050-1120), tot i que aquest havia mort anteriorment. Durant els decennis següents es desenvolupà la construcció del conjunt monàstic, gràcies a les donacions de la noblesa local.
La sala capitular fou remodelada ja en època gòtica. Al segle XIV, el conjunt es fortificà, fet que en va evitar l’ocupació l’any 1372, en el context de la guerra dels Cent Anys. A finals del segle XV, l’abadia passà a ser governada per abats comendataris. A la segona meitat del segle XVI patí directament els efectes de les guerres de Religió, i fou saquejada i incendiada, moment en què es va perdre bona part del seu arxiu. Es restaurà al segle següent, amb diverses modificacions dels espais. A la segona meitat del segle XVII es trobava en decadència i, l’any 1760, amb un únic monjo, els seus béns passaren al seminari de Luçon. Consta que el 1779 l’església encara es conservava.
Arran de la Revolució, el 1791 el lloc fou venut i es convertí en el centre d’una explotació agrària. Durant el segle XIX es perdé bona part del que restava de l’església. A mitjan segle XX s’inicià la protecció del conjunt; el 1963 passà a mans públiques i, el 1978, fou ocupat per una comunitat benedictina de la congregació de Notre-Dame d’Espérance. De l’església només es conserva parcialment la capçalera, a més del mur que la separava del claustre. D’aquest darrer espai es manté la galeria de ponent, així com la sala capitular gòtica, actualment transformada en capella. També resten vestigis d’altres dependències i de les fortificacions, ara ocupades per l’actual comunitat.
Sala capitular
Sala capitular. Ara capella del monestir
La nau de l'església en ruïnes
Capçalera de l'església
Façana de llevant
Absis de l'església
Finestral
Torre i restes de l'antic refetor
Torre de defensa
Il·lustració de Notes et croquis sur la Vendée (1843)
Bibliothèque nationale de France
Il·lustració de Notes et croquis sur la Vendée (1843)
Bibliothèque nationale de France
Octave de Rochebrune (1864)
Bibliothèque nationale de France
Postal antiga, col·lecció particular
Postal antiga, col·lecció particular
Postal antiga, col·lecció particular
- ANDRAULT-SCHMITT, Claude (1996). L’abbaye de la Grainetière. Congrès Archéologique de France. Vendée. París: Société Française d’Archéologie
- AUBERT, R. (1986). Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 21. París: Letouzey et Ané
- BEAUNIER, Dom (1910). Abbayes et prieurés de l'ancienne France. Vol. 3: Auch, Bordeaux. Abbaye de Ligugé
- CHAPPOT DE LA CHANONIE, L. (1890). Une poignée de documents sur l’abbaye de la Grainetière. Revue du Bas-Poitou. Fontenay-le-Compte / París / Niort
- DU TEMS, Hugues (1774). Le clergé de France, vol. II. París: Delalain
- GAUDUCHEAU, C. (1979). “La Grainetière” retrouve la vie monastique. Société d’Etudes Folkloriques du Centre-Ouest. Tom. XIII/3
- MONBAIL, Émilien de (1843). Notes et croquis sur la Vendée. Niort: Robin
- SAINT-MAUR, Congregació de (1720). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 2. París: Typographia Regia
El monestir de La Grainetière és situat als afores de la comuna de Les Herbiers, al nord-est de la prefectura de La Roche-sur-Yon