Abadia de Notre-Dame de Cadouin

L'any 1115, Robert va cedir el lloc a Giraud de Salas (c. 1050-1120), originari de la Dordonya, a qui va encomanar la fundació del monestir. Ben aviat, el nou monestir de Cadouin va rebre la influència del Cister; l'any 1119 hi va arribar un monjo procedent de l'abadia de Pontigny i, en aquella mateixa data, es va posar la primera pedra. De fet, la incorporació a l'orde cistercenc fou gradual i no es va completar fins a l'època del papa Innocenci III, al voltant del 1200. Tot i això, els registres cistercencs consideren com a data de referència l'any 1119.

Amb la guerra dels Cent Anys van arribar les penúries i la decadència; els pocs monjos que hi quedaven es van veure obligats a abandonar el recinte i a captar per sobreviure. Al final del conflicte, només restaven a l'abadia el superior i dos monjos, però es va poder refer. Durant aquest període d'inestabilitat, entre el 1392 i el 1455, el sudari fou custodiat a Tolosa de Llenguadoc. Un cop superada aquesta etapa, el monestir es va recuperar i es va poder reconstruir totalment el claustre, substituint l'antiga estructura romànica per un notable exemplar gòtic. Lluís XI, rei de França (1461-1483), va oferir la seva protecció a l'abadia i fins i tot va promoure la devoció del sudari.

L'església és un edifici d'època romànica, construït entre 1119 i 1154. La seva façana reflecteix exteriorment les tres naus interiors: dos contraforts la divideixen en tres sectors. El central presenta una senzilla portada de mig punt i un finestral superior del mateix estil. A l'esquerra, hi ha una doble arcada a la part baixa i un finestral a sobre, mentre que a la dreta només hi ha el finestral superior. Interiorment, l'espai està dividit en tres naus, amb un curt transsepte en el qual s'obren tres absis. El claustre conserva un important conjunt d'escultura gòtica, al qual cal afegir les traceries dels finestrals, les claus de volta, els capitells i un notable setial abacial.