Aquesta casa monàstica té un precedent en una comunitat canonical establerta a la capella del castell dels vescomtes de Saint-Sauveur a finals del segle X. L’any 1049 aquells canonges foren substituïts per monjos benedictins arribats des de l’abadia de Jumièges. El 1067 es van traslladar a un nou emplaçament, molt proper, on van aixecar el nou monestir, l’església del qual fou consagrada el 1150, o poc després. En endavant la casa va gaudir d’una època de prosperitat que es va veure interrompuda per la guerra dels Cent Anys.

Saint-Sauveur-le-Vicomte

Abadia de Saint Sauveur-le-Vicomte
Dibuix publicat a Illustrations de Architectural Antiquities of Normandy (1822)
Bibliothèque nationale de France

Cap el 1370 l’abadia es va abandonar i l’església fou enderrocada parcialment per motius militars a causa de la seva proximitat amb el castell que era atacat des de l’abadia. Els monjos no van poder tornar fins el 1422 i el 1451 van començar les feines de reconstrucció. El segle XVI queda senyalat per l’entrada en el règim de comenda, el que no va afavorir la seva recuperació. Durant el segle XVIII es van portar a terme obres de restauració de la casa gràcies a la intervenció del bisbe de Coutances, Jacques Le Febvre du Quesnoy, abans abat de Saint-Sauveur. Després de la Revolució es van vendre els seus béns mentre que l’església era saquejada i poc després va començar el seu enderroc per aprofitar-ne els materials.

Saint-Sauveur-le-Vicomte. Interior