Abadia de Notre-Dame d’Asnières

Asneriis / Asinarias

(Cizay-la-Madeleine, Maine i Loira)

Notre-Dame d’Asnières
Notre-Dame d’Asnières

El lloc d’Asnières fou donat a mitjan segle XI a l’abadia de Saint-Nicolas d'Angers (Maine i Loira) per Grécie i el seu fill Giraud († c. 1066), senyors de Montreuil-Bellay. L’any 1114, Bernat de Tiron († 1116), fundador de l’abadia de Sainte-Trinité de Tiron (Eure i Loir) i de la congregació del mateix nom, hi envià uns monjos, que s’hi establiren d’acord amb Saint-Nicolas d'Angers.

Notre-Dame d’Asnières
Notre-Dame d’Asnières
Campanar i emplaçament de la nau perduda

La casa rebé el suport de Giraud II de Montreuil-Bellay († c. 1161), fet que permeté que l’any 1129 assolís el rang d’abadia. També s’inicià la construcció d’una notable església, que serví de lloc d’enterrament d’aquella nissaga. Posteriorment passà per una època de certa decadència i, el 1569, la casa fou saquejada pels hugonots. No es pogué refer completament i, l’any 1746, l’abadia fou suprimida. L’església restà a càrrec d’un clergue.

Arran de la Revolució, el lloc passà a mans particulars i, a mitjan segle XIX, començà l’enderroc de l’església. A començament del segle XX fou reconeguda com a monument històric, i l’any 1950 passà a ser de propietat pública. L’església, construïda entre els segles XII i XIII, es conserva parcialment: només el mur nord, romànic, i bona part de la capçalera, de començament de l’època gòtica. També hi ha restes d’altres antigues dependències del monestir.

Notre-Dame d’Asnières
Notre-Dame d’Asnières
Façana sud del transsepte
Notre-Dame d’Asnières
Notre-Dame d’Asnières
Absis lateral
Notre-Dame d’Asnières
Notre-Dame d’Asnières
Capella gòtica
Notre-Dame d’Asnières
Notre-Dame d’Asnières
Façana de la sala capitular
Notre-Dame d’Asnières
Notre-Dame d’Asnières
Planta de l'església
Publicada a Asnières (1911)

Bibliografia:
  • BAUDRILLART, Alfred (1930). Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 4. París: Letouzey et Ané
  • BERGER, Eugène (1861). L'abbaye d'Asnières et l'ermitage des Gardelles. Revue de l'Anjou et de Maine-et-Loire, vol. 1. Angers
  • BESSE, Jean-Martial (1920). Abbayes et prieurés de l'ancienne France, vol. 8, Tours. París : Picard
  • MUSSAT, André (1964). Asnières. Congrès archéologique de France, 122 ss. Société française d'archéologie
  • RHEIN, André (1911). Asnières. Congrès archéologique de France, 77 ss. Société française d'archéologie
  • SAINT-MAUR, Congregació de (1856). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 14. París: Typographia Regia

Situació:
Vista aèria

L’abadia d’Asnières està situada en un indret aïllat de la comuna de Cizay-la-Madeleine (Maine i Loira), al sud-est d’Angers