Priorat de Notre-Dame de Cunault

Cunault és conegut des de l’any 845, quan el monarca carolingi Carles el Calb (823-877) va donar aquest lloc al comte Vivien de Tours († 851). En aquell moment ja s’esmenta la seva condició de monasteriolum i el fet que guardava les relíquies de sant Maxenceul, considerat deixeble de sant Martí de Tours (c. 316-397). Poc després, aquell mateix any, el comte va cedir Cunault a l’abat de Déas, i l’any 858 aquest lloc va acollir la comunitat procedent d’aquell monestir.

Al segle X, les relíquies de Maxenceul van retornar a Cunault i, ja al segle XI, a mesura que la situació s’estabilitzava, els monjos van anar recuperant des de Tournus les antigues possessions, gràcies al suport dels comtes d’Anjou. A mitjan segle XI es va desenvolupar un priorat de dimensions i prestigi notables. D’altra banda, es va veure afavorit per la possessió de les relíquies de sant Maxenceul, juntament amb altres atribuïdes a la Mare de Déu, objecte d’una gran devoció popular. Aquesta situació es va mantenir fins a la guerra dels Cent Anys i la instauració del règim comendatari, a mitjan segle XV.

L’església del segle XI devia ser de proporcions més reduïdes. Al costat nord s’alça una torre campanar amb una porta, la base del qual correspon a aquell primer edifici. L’actual construcció està dividida en tres naus de proporcions irregulars. Consta d’un total d’onze trams, encapçalats per un presbiteri envoltat per un deambulatori que comunica amb les naus laterals. Aquest deambulatori disposava de tres absis radials, dels quals s’ha perdut el central. Els trams occidentals de les naus són lleugerament posteriors, del segle XIII, ja en època gòtica. El paviment presenta diversos nivells, una variació que també es reflecteix en l’alçada de les naus, que disminueix progressivament a mesura que s’acosten al presbiteri. Cal destacar igualment la rica decoració escultòrica, tant a l’interior com a l’exterior.