Priorat de Nottonville
Nantulfum / Villa Nantonensis / Nothonville / Abbaye du Bois
(Nottonville, Eure i Loir)
Possiblement, el lloc de Nottonville havia estat ocupat des d’època carolíngia. Al segle XI era propietat dels vescomtes de Chartres. L’any 1073, el vescomte Evrard de Breteuil va donar les possessions que tenia a Nottonville a l’abadia de Marmoutier (Indre i Loira), propietat que compartia amb el seu germà. Evrard va adoptar la vida religiosa, va emprendre un pelegrinatge i, quan va tornar, va ingressar com a monjo a Marmoutier.
El seu germà Hug va visitar-lo al monestir i va confirmar la donació, alhora que cedia també la seva meitat del lloc. L’any 1077, un tercer germà, Galeran, va renunciar als drets que tenia sobre Nottonville. Marmoutier hi va establir un priorat, conegut com a Nottonville, Bois de Nottonville i, fins i tot, com l’Abbaye du Bois, malgrat que mai no va ostentar aquest títol. El conjunt es va fortificar després de la guerra dels Cent Anys. Al segle XVI va perdre el seu caràcter religiós i es va mantenir únicament com a centre de gestió de les terres que l’abadia de Marmoutier posseïa en aquest territori, així com per a l’administració de justícia i la presó.
Amb el règim comendatari, la seva gestió va passar a mans de la diòcesi de Tours. Poc abans de la Revolució es van iniciar els tràmits per a la seva venda, que es va concretar l’any 1792. Es tractava d’un recinte senyorial dedicat a l’explotació agrària, amb una capella, però sense les grans construccions pròpies d’un establiment monàstic, com ara un claustre. Actualment, a més de les estructures de caràcter agrari, es conserven diverses construccions defensives, com ara un notable portal, però s’ha perdut la gran torre senyorial d’època medieval.
Detall de Carte générale de la France
Cassini de Thury (1759-60)
Bibliothèque nationale de France,
- BEAUNIER, Dom (1905). Recueil historique des Archêvechés, Évêchés, Abbayes et Prieurés de France. Vol. 1. Province ecclésiastique de Paris. París: Poussielgue
- BORDAS, Jean Baptiste (1851). Chorographie du Dunois. Châteaudun: Aug. Lecesne
- LEFÈVRE-PONTALIS, Pierre (1888). La fin du prieuré de Nottonville. Bulletin de la Société dunoise. Archéologie, histoire, sciences et arts. Châteaudun: Pouillier
- MABILLE, Emile (1874). Cartulaire de Marmoutier pour le Dunois. Châteaudun: Henri Lecesne
- MARTÈNE, Edmond; CHEVALIER, C. (1874-75). Histoire de l’abbaye de Marmoutier. 2 Vols. Tours
- MERLET, René (1897). Inventaire sommaire des archives départementales antérieures à 1790. Eure-et-Loir : archives ecclésiastiques. Série H. T. VIII. Chartres: Garnier
- RACINET, Philippe (1995). Nottonville (Eure-et-Loir). L'Abbaye. Archéologie médiévale
- RACINET, Philippe (1997). Nottonville – L’abbaye. Archéologie de la France
El priorat de Nottonville està situat al nord-est de Châteaudun