L’abadia de Marmoutier (Indre i Loira) era la propietària d’aquest lloc; el 1073 va rebre la meitat de la possessió d’Evrard de Breteuil en el moment en que aquest va partir de peregrinatge. Al seu retorn, va ingressar com a monjo de Marmoutier. El seu germà, Hug, va visitar-lo al monestir i va confirmar la donació, alhora que també donava la seva meitat del lloc. El 1077 un tercer germà, Galeran, va renunciar als drets que tenia sobre Nottonville. En aquest lloc s’hi va establir un priorat, conegut com Nottonville, Bois de Nottonville i fins i tot com abadia de Bois. Es va fortificar, especialment després de la guerra dels Cent Anys.

Al segle XVI, sota el règim comendatari, va perdre el seu caràcter religiós i va esdevenir el centre de gestió de les terres de l’abadia de Marmoutier en aquest territori i també per l’administració de justícia i presó. Era propietat de la diòcesi de Tours. Poc abans de la Revolució hom va començar a fer passos per la seva venda, que es va concretar el 1792. Es tractava d’un recinte senyorial dedicat a la explotació agrària, sense grans construccions de tipus monàstic (claustre, etc). Es conserven importants estructures defensives, però ha perdut la gran torre senyorial romànica.

El priorat de Nottonville