L’abadia benedictina de Notre-Dame de Josaphat fou fundada per Geoffroy de Lèves, bisbe de Chartres († 1149). Geoffroy s’havia compromès a participar en una expedició a Terra Santa però, després d’haver estat elegit bisbe, va obtenir del papa Pasqual II l’alliberament d’aquella obligació a canvi de dedicar els recursos destinats a l’expedició a la fundació d’un monestir. L’any 1117, d’acord amb el seu germà Gosselin, va obtenir el vistiplau de Lluís VI el Gras (1081-1137), va fer donació dels terrenys i va dotar econòmicament la fundació.
Restes de l'església
El 1119 la construcció del monestir estava prou avançada per poder acollir la primera comunitat. Entre els seus membres hi havia alguns monjos procedents de l’abadia de Fourmetot (Eure), que s’havien vist obligats a abandonar aquell lloc a causa d’un conflicte bèl·lic. L’any 1147, el papa Eugeni III va confirmar totes les donacions que l’abadia havia rebut fins aleshores. El 1168 es va consagrar l’església abacial, dedicada a la Mare de Déu i a sant Joan Evangelista, mentre que el monestir es coneixia amb el nom de Josaphat, en record de Terra Santa i en relació amb l’origen de la fundació. El 1180 va morir Joan de Salisbury, bisbe de Chartres i antic secretari de Thomas Becket, que fou enterrat al monestir.
El 1360 l’abadia fou atacada pels anglesos i va quedar en ruïnes, situació que es tornaria a repetir a començament del segle XV. El 1412 consta que estava en ruïnes, tot i que els monjos encara l’ocupaven. El 1431 fou ocupada per l’exèrcit, fet que obligà la comunitat a abandonar-la i refugiar-se a Fourmetot, lloc que havia estat cedit a Josaphat l’any 1331. A mitjan segle XV es treballava en la restauració del monestir però, en aquesta època, un nou atac va provocar un incendi a l’església. L’any 1471 va morir el darrer abat regular, Michel de Bonnevent, que havia començat les obres de restauració. L’any següent va arribar Jean Neveu († 1499), el primer abat comendatari.
Sepulcre de Joan de Salisbury († 1180)
Il·lustració de Policraticus, obra seva (s. XV)
Bibliothèque Sainte-Geneviève (Ms. 1144)
Durant la segona meitat del segle XVI, l’abadia havia caigut en decadència i la regularitat de la comunitat també se’n va veure afectada. En aquesta època, la situació es va agreujar amb les guerres de Religió, durant les quals el monestir fou ocupat i saquejat, i va patir noves destrosses. El mal estat de les dependències claustrals propiciava que els monjos abandonessin sovint el lloc per allotjar-se en cases particulars. El 1640 s’hi va introduir la reforma amb la presa de possessió de l’abadia per la congregació de Saint-Maur. Els maurins van emprendre la reconstrucció material del monestir, cosa que va permetre la seva subsistència fins al 1790, quan fou suprimit arran de la Revolució.
Els set membres que aleshores formaven la comunitat es van veure obligats a abandonar el monestir. L’any 1791 fou venut i posteriorment es va enderrocar parcialment. Inicialment, el lloc va mantenir activitats agràries, però l’any 1818 Maria Teresa de França, duquessa d’Angulema (1778-1851), hi va fundar un centre assistencial. Actualment, la Fondation d’Aligre et Marie-Thérèse continua ocupant i gestionant el lloc. L’any 1828 s’hi va instal·lar una part del claustre procedent de l’abadia de Notre-Dame de Coulombs (Eure-et-Loir). L’any 1905, l’abbé Métais hi va fer excavacions, durant les quals es van recuperar restes de l’església i d’altres construccions. També van sortir a la llum antics sepulcres, entre els quals el de Joan de Salisbury.
Sepulcres
Làpida funerària
Veue de l'Abbaye de N.re Dame de Iosaphat
Louis Boudan (1696)
Bibliothèque nationale de France
Plànol de l'abadia (1728)
Archives départementales d'Eure-et-Loir (FR AD 28 / H 2101)
Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France
Segons Armorial général de France (s. XVIII)
Bibliothèque nationale de France
Fondation d’Aligre et Marie-Thérèse
- AUBERT, R. (2003). Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 28. París: Letouzey et Ané
- BEAUNIER, Dom (1905). Recueil historique des Archêvechés, Évêchés, Abbayes et Prieurés de France. Vol. 1. Province ecclésiastique de Paris. París: Poussielgue
- LECOCQ, Ad. (1882). Souvenirs de l'abbaye de Josaphat-lès-Chartres. Mémoires de la Société archéologique d'Eure-et-Loir. Chartres
- LÉPINOIS, Eugène de (1854). Histoire de Chartres. Vol. 1. Chartres: Garnier
- MARTÈNE, Dom (1929). Histoire de la Congregation de Saint-Maur, vol. 2. Saint-Martin de Ligugé
- MÉTAIS, Charles (1911-12). Cartulaire de Notre-Dame de Josaphat, 2 vols. Chartres: Société Archéologique d'Eure-et-Loir
- PEIGNÉ-DELACOURT, Achille (1877). Monasticon Gallicanum. Paris: G. Chamerot
L’abadia de Notre-Dame de Josaphat està situada a la comuna de Lèves, al nord de Chartres