Aquesta abadia hauria estat fundada pel bisbe de Chartres Geoffroy de Lèves, aquest havia fet una prometença de participació en la croada, però havent estat elegit bisbe abans del seu compliment, va obtenir del papa l’alliberament de l’obligació a canvi de destinar els diners previstos per la croada a la fundació d’un monestir. El 1117 va donar els terrenys i els fons destinats a la fundació a més d’obtenir el vist-i-plau reial. El 1119 la construcció estava ja prou avançada com per acollir la primera comunitat en la que hi havia alguns monjos fugitius de l’abadia de Fourmetot (Eure) que s’havien vist obligats a abandonar el seu monestir a causa de la guerra. El 1147 el papa Eugeni III va confirmar totes les donacions rebudes fins aquell moment per l’abadia. El 1168 es consagrava l’església abacial. El 1180 moria Jean de Salisbury, bisbe de Chartres i antic secretari de Thomas Becket, que fou enterrat a l’abadia.

Restes de l'abadia de Josaphat

Restes de l'abadia de Josaphat
Sepulcre de Jean de Salisbury (+ 1180)

El 1331 el lloc de Fourmetot i la seva església va passar a mans de Josaphat. El 1360 l’abadia fou atacada pels anglesos i va quedar en ruïnes, situació que es va tornar a repetir a començament del segle XV. El 1431 l’abadia fou ocupada per l’exèrcit el que obligà la comunitat a abandonar-la i refugiar-se a Fourmetot. A mitjan del segle XV hom treballava en la restauració del monestir, però en aquesta època un nou atac incendiava l’església. El 1472 la casa passava a estar sota el règim de comenda, durant els decennis següents es treballa en la seva reconstrucció, alhora que passa per un període de relaxament dels costums.

Escut de Notre-Dame de Josaphat
Segons l'Armorial général de France (1697-1709)
Bibliothèque nationale de France