Abadia de Notre-Dame de Coulombs

Columbae / Coulons

(Coulombs, Eure i Loir)

Notre-Dame de Coulombs
Notre-Dame de Coulombs
Claustre traslladat al recinte de l'abadia de Josaphat

L’abadia benedictina de Notre-Dame de Coulombs hauria estat fundada en una data indeterminada, potser al segle VIII, pels senyors de Nogent. Hug el Gran (c. 898-986) la va lliurar a l’arquebisbe Hug de Blois († 986), i després va passar a mans del seu nebot i hereu, Roger I de Blois († 1024). Aquest va trobar la casa arruïnada a causa de les invasions normandes, la va reconstruir i la va dotar econòmicament. El lloc va quedar transitòriament a càrrec d’una comunitat de clergues seculars.

Notre-Dame de Coulombs
Notre-Dame de Coulombs
Claustre traslladat al recinte de l'abadia de Josaphat

El seu hereu, el bisbe Odolric d’Orleans († 1033), va fer reconstruir l’església, i bona part d’aquella obra va perdurar fins a la Revolució, conservant-se encara alguns elements. L’any 1026, Odolric hi va introduir una comunitat regular de monjos benedictins, el primer abat de la qual fou Berenguer. El 1071, Coulombs va participar en la fundació de l’abadia de Notre-Dame d’Ivry (Eure), de la qual va nomenar els abats fins al 1224. L’abadia va patir els efectes de la guerra dels Cent Anys durant la segona meitat del segle XIV i la primera meitat del segle XV. Això la va conduir a la ruïna i la decadència, situació que va propiciar que, l’any 1441, li fos unida la propera abadia femenina de Sainte-Gemme (Eure), que es trobava en profunda davallada.

A mitjan segle XV es treballava en la restauració de l’abadia i, el 1530, es va procedir a la consagració de l’església abacial renovada. L’any 1514 va dimitir el darrer abat regular, Guillaume d’Hargeville, i l’any següent fou nomenat Miles d’Illiers com a primer abat comendatari. Els anys 1562, 1568 i 1592 va tornar a ser víctima de les guerres de Religió, amb episodis d’ocupació, saqueig i fugida de la comunitat. El 1648 es va començar a introduir la reforma de la congregació de Saint-Maur, amb l’objectiu de redreçar la situació de relaxament que patia l’abadia, no sense l’oposició de la comunitat.

Notre-Dame de Coulombs
Notre-Dame de Coulombs
Portal de l'església
Postal antiga. Col·lecció particular
Notre-Dame de Coulombs
Notre-Dame de Coulombs
Columnes procedents del monestir
Museu del Louvre, París

El 1686 va començar la construcció de l’aqüeducte de Maintenon, que havia de portar aigua a Versalles, i l’abadia de Coulombs fou destinada a hospital per atendre els obrers, motiu pel qual la comunitat fou expulsada. Les obres es van abandonar i, l’any 1689, els monjos van tornar per recuperar casa seva, fent front a noves despeses per reparar els desperfectes causats. Aquests treballs, juntament amb la renovació d’antigues estructures, van continuar durant els anys següents. El 1790 el monestir fou suprimit arran de la Revolució i l’any següent es va vendre. Posteriorment, l’església i les altres dependències foren enderrocades. Actualment només es conserven algunes restes in situ i una part del claustre, que fou traslladada a l’antiga abadia de Notre-Dame de Josaphat (Eure-et-Loir).

Notre-Dame de Coulombs
Notre-Dame de Coulombs
Capitell procedent del monestir
Museu del Louvre, París
Notre-Dame de Coulombs
Notre-Dame de Coulombs
Columna procedent del monestir
Museu del Louvre, París
Notre-Dame de Coulombs
Notre-Dame de Coulombs
Columna procedent del monestir
Museu del Louvre, París
Notre-Dame de Coulombs
Notre-Dame de Coulombs
Monasticon Gallicanum
Bibliothèque nationale de France
Notre-Dame de Coulombs
Notre-Dame de Coulombs
Planta del monestir
Il·lustració d'Histoire de l'abbaye de Coulombs
Notre-Dame de Coulombs
Notre-Dame de Coulombs
Portal de l'església
Il·lustració d'Histoire de l'abbaye de Coulombs
Notre-Dame de Coulombs
Notre-Dame de Coulombs
Claustre
Il·lustració d'Histoire de l'abbaye de Coulombs
Notre-Dame de Coulombs
Escut de Notre-Dame de Coulombs
Segons Armorial général de France (s. XVIII)
Bibliothèque nationale de France

Bibliografia:
  • BAUDRILLART, Alfred (1956). Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 13. París: Letouzey et Ané
  • BEAUNIER, Dom (1905). Recueil historique des Archêvechés, Évêchés, Abbayes et Prieurés de France. Vol. 1. Province ecclésiastique de Paris. París: Poussielgue
  • ESPAGNAC, Léonard Sahuguet d' (1861). Les seigneurs de Nogent-le-Roi et les abbés de Coulombs sous la dynastie capétienne. Dreux: Lacroix et Lallemant
  • MERLET, Lucien (1864). Histoire de l'abbaye de Coulombs. Chartres: Petrot-Garniet
  • PEIGNÉ-DELACOURT, Achille (1877). Monasticon Gallicanum. Paris: G. Chamerot
  • SAINT-MAUR, Congregació de (1744). Gallia Christiana in provincias ecclesiasticas distributa. Vol. 8. París: Typographia Regia

Situació:

Les restes de l’abadia de Coulombs es troben al centre de la població del mateix nom, al nord de Chartres. Una part del claustre es conserva a Notre-Dame de Josaphat