Monestir de Santa María la Real d'Aguilar de Campoo

Hi ha un document datat el 852, considerat fals, on el comte Osorio fa una important donació a favor d’aquell incipient monestir. També s’esmenta el monestir de San Martín d’Aguilar, potser benedictí, tot i que també podria tractar-se del mateix establiment de Santa María. També s’ha especulat que tot plegat caldria situar-ho un segle més endavant, a mitjans del X. És més tard, ja al segle XI, que es poden trobar donacions a favor d’aquell monestir del qual hom desconeix la seva filiació, benedictí, una canònica regular o, potser, una canònica secular, també s’esmenta el seu caràcter doble, amb comunitats masculina i femenina.

Des de finals del segle XII i, sobretot, en el segle següent, la casa va gaudir d’una llarga època de prosperitat i es va expandir gràcies, sobretot a les donacions de particulars i el suport de la reialesa. Però, avançat el segle XIII, va perdre notorietat i va patir dificultats econòmiques, amb episodis de forta oposició de la població, que patia directament els efectes del govern del monestir, veritable senyor feudal. Un exemple d’aquelles crisis fou la revolta dels mateixos canonges enfrontant-se a l’abat i amb la complicitat de la població (1323). La pesta negra i altres infortunis de caràcter militar van afectar els ingressos de la casa i la seva estabilitat econòmica.

Però els edificis del monestir no es van poder vendre, van quedar abandonats i en perill de ruïna, sí que es van perdre els béns mobles. No fou fins al 1964 que començava la seva restauració, amb més o menys encert. Més endavant, es va prendre la decisió de donar-li un nou ús i el 1984 va començar a tenir activitat com a escola. En aquest lloc, ara hi té la seva seu la Fundación de Santa María la Real, amb una notable activitat des de l’any 1994.