Monestir de Santa María de Tórtoles de Esgueva
S Marie Tortores / Tortolas
(Tórtoles de Esgueva, Burgos)
Claustre
El 1148, Melendo Armíldez i la seva esposa María van fer donació d’uns terrenys situats a la vila de Tórtoles, amb una església dedicada a Santa María, al monestir premonstratenc de La Vid (Burgos). La fundació del nou monestir s’hauria efectuat el 1161, i el 1163, el papa Alexandre III va confirmar la propietat del mateix al monestir de La Vid. Per alguna causa la fundació premonstratenca no va quallar i el lloc fou reintegrat a la família Armíldez.
Portal del monestir
El 1190, María Armíldez i el seu marit Gonzalo Pérez de Torquemada, sense fills, a més de fer diverses donacions a l'orde de Calatrava, van prendre la decisió de fundar en aquest lloc un nou monestir i, per portar endavant l'empresa, van comptar amb Urraca Pérez de Torquemada, germana de Gonzalo i abadessa del monestir benedictí de San Millán de Frandovínez (Burgos). El 1197 la nova comunitat ja estava instal·lada a Tórtoles, ocupant l'antiga església de Santa María i amb Urraca com a primera abadessa. Aquell any, Alfons VIII de Castella va donar el vistiplau a la fundació, que gaudiria de la seva protecció i el papa Innocenci III la va aprovar, posant el monestir sota la seva jurisdicció. Seguidament, la comunitat va aconseguir altres béns, esdevenint el centre d'un important senyoriu monàstic.
Al sud de l’església monàstica de Santa María es va aixecar el claustre i la sala capitular, aquest darrer a finals del segle XIII. Entre l’absis de l’església i la sala capitular, es va bastir una capella funerària dedicada a la Trinitat. La construcció es va portar a terme gràcies a la iniciativa de Gonzalo García de Torquemada, nebot dels fundadors, i la seva esposa Urraca, aquesta obra s’hauria aixecat durant la primera meitat del segle XIII, mentre la fundadora María Armíldez († c1231), ja vídua, era abadessa del monestir. La relació amb el monestir de La Vid no es va perdre i mostra d’això és que el 1507 s’hi va celebrar en aquest lloc un capítol de l’orde premonstratenc.
Absis de l'església de Santa María
Absis de l'església de Santa María
En el decurs dels anys, es van anar fent reformes al monestir, com ara el claustre superior i la remodelació de la sala capitular amb motiu d'una construcció aixecada al seu damunt. També es va modificar profundament l'església de Santa María. Durant el primer quart del segle XIX l'abadessa va perdre bona part de les seves prerrogatives, especialment pel que fa a la justícia, d'altra banda, també es van esvair parcialment els béns que integraven el senyoriu. El monestir es trobava en decadència i, el 1973, les monges es van traslladar a Aranda de Duero. A finals del segle XX, les esglésies, claustre, sala capitular i altres dependències foren restaurades i adaptades amb cura habilitant-les per a altres finalitats.
Església de Santa María
Voltes de l'església de Santa María
Cor de l'església de Santa María
Cadirat del cor
Cadirat del cor
Absis de la capella funerària
Absis de la capella funerària
Capella funerària de la Trinidad
Capella funerària de la Trinidad
Pilar del porxo del claustre
Galeria del claustre
Claustre i sala capitular
Sala capitular
Sala capitular
Sala capitular
Claustre
Claustre
Claustre
Teginat del claustre
- BACKMUND, Norbert (1956). Monasticon Praemonstratense Vol. 3. Straubing
- CARDERO LOSADA, Rosa (1994). La capilla funeraria de la Santa Trinidad en el monasterio de Tórtoles de Esgueva (Burgos). Anales de historia del arte, núm. 4
- GARCÍA GUINEA, Miguel Ángel (dir.) (2002). Enciclopedia del románico en Castilla y León. Burgos. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real
- GARCÍA, Ismael (1967-68). Forjadores gloriosos de Castilla, Lerma y sus pueblos. Boletín de la Institución Fernán González, núm. 169-170
- LÓPEZ DE GUEREÑO SANZ, María Teresa (1997). Monasterios medievales premonstratenses. Reinos de Castilla y León. Vol. I. Junta de Castilla y León
- NÚÑEZ, Miguel Ángel (2010). La villa de Tórtoles de Esgueva. Apuntes sobre Historia y Cultura. Ayuntamiento de Tórtoles de Esgueva
- SERRANO, Luciano (1933). Los Armíldez de Toledo y el Monasterio de Tórtoles. Boletín de la Real Academia de la Historia, vol. 103
- SERRANO, Luciano (1935). El Obispado de Burgos y Castilla primitiva. Desde el siglo V al XIII. Vol. 2. Madrid: Inst. Valencia de Don Juan
El monestir és a la part alta de la població de Tórtoles, entre Aranda de Duero i Palència