Monestir de Santa María de Rioseco

El monestir de Rioseco va quedar afiliat a Santa María de Valbuena (Valladolid), dependència que es va mantenir fins al 1444, moment en què el papa Eugeni IV la va suprimir. L'església gòtica que encara es conserva és de la primera època (segle XIII), en canvi, el claustre és una construcció posterior (1595-1638). Durant el segle XIX, la casa va patir els efectes de les inestabilitats de l'època, el 1809, els monjos van haver de fugir a causa de l'ocupació francesa i no van poder tornar fins al 1814, recuperant els espais. Encara no s'havia refet econòmicament, quan va patir una segona exclaustració durant el Trienni Liberal, amb la pèrdua de diverses propietats, com ara algunes de les granges que ajudaven al seu manteniment. El 1835, amb la desamortització, es va suprimir definitivament el monestir. La propietat es va dividir i amb el pas dels anys es va anar perdent, quedant abandonat i víctima de l'espoli, ara es troba en ruïnes, tot i que les restes encara són força importants i en procés de recuperació i restauració.