Aquest monestir es va fundar l’any 1143 a iniciativa d’Estefania d’Urgell († 1143), filla del comte Ermengol V i neta del comte Pedro Ansúrez, hom ha suposat que de bon començament era una casa benedictina, però el 1151 pertanyia al Cister i hi van arribar monjos d’aquell orde procedents del monestir de Berdoues (Berdoas, Gèrs) i Valbuena va quedar com a filial d’aquella abadia gascona.
Façana de l'església
Gràcies a la protecció i sobretot les donacions que va rebre de les corones de Castella, de Lleó (Alfons VII, Sanç III i Alfons VIII) i del papat, aquest establiment va aconseguir una notable prosperitat i va acumular un important patrimoni material. San Andrés de Valvení hi va passar a dependre el 1165, fins al 1175, data en què es va independitzar i després es desplaçaria a Palazuelos. Després d’una etapa de certa decadència, la casa es va recuperar gràcies a la reforma que hi va introduir fra Martín de Vargas que en va fer la seu de la Congregació Cistercenca de Castella (fins al 1553) alhora que deixava de dependre de Berdoues per quedar subjecta al monestir de Santa Maria de Poblet.
Durant els segles XVII i XVIII es feren obres molt importants en el monestir alhora que aplegava un important patrimoni mobiliari. La vida monàstica de la casa es va veure trasbalsada amb els esdeveniments del segle XIX, primer amb l’ocupació durant la guerra del Francès, després l'exclaustració temporal durant el Trienni Liberal i finalment la desamortització que va significar l’expulsió definitiva de la comunitat i el seu pas a mans particulars per dedicar-lo a l’explotació agrària. A partir de 1950 la rodalia del monestir es va colonitzar i finalment fou adquirit pel bisbat de Valladolid. Durant la segona meitat del segle XX i sobretot a finals d’aquesta època el lloc s’ha anat restaurant, passant a ser la seu de la Fundación Las Edades del Hombre.
Porteria
Pati interior
Filiació de Valbuena
Segons l'Originum Cisterciensium (L. Janauschek, 1877)
Claustre
Claustre
Catálogo monumental de la provincia de Valladolid (c 1927)
Claustre
Claustre
Claustre
Claustre
Decoració mural del claustre
Retaule major
Retaule major, l'Assumpció
Capella de San Pedro
Capella de San Pedro
Capella de San Pedro
Capella de San Pedro
Capella de San Pedro
Capella de San Pedro
Capella de San Pedro
Nínxol amb un personatge coronat i una dama
Segons alguna font es tractaria d'Alfons VII l'Emperador
i d'Urraca Fernández, filla de la fundadora i amant del rei
Escriptori
Escut de la Congregació Cistercenca de Castella
- ANTÓN, Francisco (1942). Monasterios medievales de la provincia de Valladolid. Valladolid: Santarén
- GARCÍA FLORES, Antonio (1996). La iglesia del monasterio de Valbuena, panteón de los Señores de Aguilafuente. Cistercium, núm. 207
- GARCÍA FLORES, Antonio (2010). Arquitectura de la Orden del Císter en la provincia de Valladolid (1147-1515). Junta de Castilla y León
- GARCÍA FLORES, Antonio; i altres (2001). El proyecto de revitalización del Monasterio de Santa María de Valbuena (San Bernardo, Valladolid). Su vertiente arqueológica. BSAA, vol. 67
- GARCÍA GUINEA, Miguel Ángel; dir. (2002). Enciclopedia del Románico en Castilla y León. Valladolid. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real
- JANAUSCHEK, Leopoldus (1877). Originum Cisterciensium. Vol. 1. Viena
- TORNÉ, Josep (1996). Martín de Vargas y las dificultades iniciales de la congregación cisterciense de Castilla. Humanismo y Cister
- VELASCO, José Luis (2009). Monasterio de Santa María de Valbuena. Argaya, núm. 39
- VICENTE PRADAS, José María; i altres (2006). Monasterio de Santa María de Valbuena. Lleó: Edilesa
El monestir de Valbuena és a llevant de Valladolid, entre aquesta ciutat i Peñafiel