Aquesta
antiga col·legiata data de l’època en que Valladolid es
va repoblar després de la invasió sarraïna. Aquesta
tasca fou portada a terme pel comte Pedro Ansúrez, que
es va fer amb el senyoriu de la ciutat en l’època
d’Alfons VI. Entre altres empreses, el comte va impulsar
la fundació de la col·legiata de Santa María la Mayor al
voltant de l’any 1080 per la que va fer venir el seu
primer abat, Saltus, de San
Zoilo de Carrión, que també era una fundació
familiar dels Ansúrez, es va consagrar i dotar
àmpliament el 1095. Tot i la intervenció d’una casa
benedictina en la fundació, aquesta era una canònica
regular, que depenia directament de la Santa Seu. |
Després de la desaparició del fundador la casa va caure
en una profunda decadència i el 1162 fou reformada
adoptant la Regla de Sant Agustí. Un cop endreçada, la
canònica va rebre els favors de la monarquia i la seva
situació econòmica va millorar permetent la substitució
(entre el 1219 i 1230) del primitiu edifici fundacional
per un de nou, gòtic. El 1527 va començar la construcció
d’un tercer edifici cosa que havia de comportar la
destrucció de l’anterior, l’actual catedral (des del
1595 és seu episcopal) es va edificar durant els anys
següents però encara es conserven algunes capelles i
altres elements anteriors. |
Santa María la
Mayor |