Monestir de San Zoilo de Carrión

En aquell moment era conegut com a San Juan de la Puente, advocació que encara era vigent el 1051, però arran una incursió militar a Còrdova en la que hi va participar Fernando Díaz († 1083), membre de la família comtal, aquest va retornar amb les relíquies del màrtir sant Zoilo, que foren dipositades al monestir de San Juan, el que va motivar el canvi d’advocació. San Zoilo de Còrdova fou un màrtir, la tradició diu que va morir en una persecució contra els cristians l’any 304 i fou enterrat en aquella ciutat. Molt temps després (l’any 613), i de manera miraculosa es va localitzar la seva tomba, es va aixecar una basílica, i les seves restes foren objecte de veneració fins al seu trasllat a Carrión.

La fase expansiva es va perllongar fins a mitjan segle XIII, quan les seves possessions ja eren considerables, entre les quals hi havia algunes cases monàstiques, de més o menys importància. Al segle XIV, es detecta una època de decadència, amb molts problemes de caràcter econòmic, alhora que es registraven també incidències greus pel que fa a la disciplina monàstica. Al segle XV es va independitzar de Cluny i va passar a dependre directament de Roma. Va tenir abats comendataris, deslligats de la comunitat i poc disposats a tenir cura de l’establiment monàstic, el que no va ajudar la seva recuperació. A partir del 1531, només va mantenir lligams amb San Benito de Valladolid, entrant a formar part de la seva congregació, la situació es va redreçar, es va independitzar i va poder elegir abats propis.

Aquesta situació es va mantenir, amb condicions i variants diverses, fins al 1959, quan va passar a mans del bisbat. El 1990 la major part dels edificis foren venuts i actualment es troba adaptat com explotació hotelera. L’any 1993, durant les obres de restauració de l’edifici, es va descobrir la portada romànica de l’església. D’època medieval, pràcticament només es conserva aquella portada, que es podria situar entre els segles XI i XII. L’església és barroca d’una única nau, amb una façana de la mateixa època (s. XVII). Al seu interior es conserva una sèrie de sepulcres, els més antics i senzills són d’època comtal (s. XII) i els més recents del segle XIII. El retaule procedeix d’una altra església. El claustre és un notable exemplar de finals del segle XVI.