Monestir de San Zoilo de Carrión

San Juan de la Puente / San Zoil / Sancti Zoili Carrionensis

(Carrión de los Condes, Palència)

San Zoilo de Carrión
San Zoilo de Carrión
Claustre

A finals del segle X, una de les famílies més poderoses del territori de Carrión de los Condes, llavors conegut com a Santa María, fou la del llinatge comtal de Banu Gómez que tenia el seu origen més al nord, a la Montaña Palentina. Possiblement en aquella època, els Gómez ja posseïen un cenobi familiar en aquest indret, però la primera notícia que hom disposa del monestir és del 1047, tot que les fonts documentals són incertes.

San Zoilo de Carrión
San Zoilo de Carrión
Façana barroca de l'església

En aquell moment era conegut com a San Juan de la Puente, advocació que encara era vigent el 1051, però arran una incursió militar a Còrdova en la que hi va participar Fernando Díaz († 1083), membre de la família comtal, aquest va retornar amb les relíquies del màrtir sant Zoilo, que foren dipositades al monestir de San Juan, el que va motivar el canvi d’advocació. San Zoilo de Còrdova fou un màrtir, la tradició diu que va morir en una persecució contra els cristians l’any 304 i fou enterrat en aquella ciutat. Molt temps després (l’any 613), i de manera miraculosa es va localitzar la seva tomba, es va aixecar una basílica, i les seves restes foren objecte de veneració fins al seu trasllat a Carrión.

El 1057 va morir el comte Gómez Díaz i el monestir va quedar sota la protecció de la seva vídua, Teresa, qui va entrar en contacte amb els cluniacencs perquè es fessin càrrec del cenobi, que llavors ja estava dotat amb diverses possessions, l’acord amb Cluny es va formalitzar l’any 1076. En el decurs del segle XII, el monestir va rebre altres béns, el que va fer que es convertís en propietari d’un patrimoni molt ampli. Cap el 1080, l’abat de San Zoilo va intervenir en la fundació del monestir de Santa María la Mayor de Valladolid, enviant alguns monjos. El 1118, el proper monestir de San Martín de Frómista va passar a dependre d’aquest després de la donació efectuada per la reina Urraca I de Lleó i Castella († 1126).

San Zoilo de Carrión
San Zoilo de Còrdova
Detall de Gozos al invicto martir San Zoylo
Montpellier Méditerranée Métropole
San Zoilo de Carrión
San Zoilo de Carrión

La fase expansiva es va perllongar fins a mitjan segle XIII, quan les seves possessions ja eren considerables, entre les quals hi havia algunes cases monàstiques, de més o menys importància. Al segle XIV, es detecta una època de decadència, amb molts problemes de caràcter econòmic, alhora que es registraven també incidències greus pel que fa a la disciplina monàstica. Al segle XV es va independitzar de Cluny i va passar a dependre directament de Roma. Va tenir abats comendataris, deslligats de la comunitat i poc disposats a tenir cura de l’establiment monàstic, el que no va ajudar la seva recuperació. A partir del 1531, només va mantenir lligams amb San Benito de Valladolid, entrant a formar part de la seva congregació, la situació es va redreçar, es va independitzar i va poder elegir abats propis.

La situació econòmica va millorar, cosa que va permetre edificar un nou claustre, aquesta construcció substituí el d’època romànica, que hom pensa que, anteriorment, ja havia patit algunes modificacions. L’obra del nou claustre es va desenvolupar entre els anys 1537 i 1621. Entre els anys 1823 i 1826 els monjos de San Zoilo es van veure obligats a abandonar el monestir, que fou saquejat. El 1836, amb la desamortització, l’establiment fou clausurat definitivament i només s’hi va quedar un monjo, amb el càrrec de rector. Més tard es va ordenar la seva venda, però aquesta es va poder aturar i els edificis es van destinar a escola, sota la direcció dels jesuïtes.

San Zoilo de Carrión
San Zoilo de Carrión
Església
San Zoilo de Carrión
San Zoilo de Carrión
Retaule major

Aquesta situació es va mantenir, amb condicions i variants diverses, fins al 1959, quan va passar a mans del bisbat. El 1990 la major part dels edificis foren venuts i actualment es troba adaptat com explotació hotelera. L’any 1993, durant les obres de restauració de l’edifici, es va descobrir la portada romànica de l’església. D’època medieval, pràcticament només es conserva aquella portada, que es podria situar entre els segles XI i XII. L’església és barroca d’una única nau, amb una façana de la mateixa època (s. XVII). Al seu interior es conserva una sèrie de sepulcres, els més antics i senzills són d’època comtal (s. XII) i els més recents del segle XIII. El retaule procedeix d’una altra església. El claustre és un notable exemplar de finals del segle XVI.

San Zoilo de Carrión
San Zoilo de Carrión
San Zoilo de Carrión
San Zoilo de Carrión
Orgue
San Zoilo de Carrión
San Zoilo de Carrión
Mur medieval de l'església
San Zoilo de Carrión
San Zoilo de Carrión
Sepulcres
San Zoilo de Carrión
San Zoilo de Carrión
Sepulcre (s. XIII)
San Zoilo de Carrión
San Zoilo de Carrión
Sepulcre (s. XIII)
San Zoilo de Carrión
San Zoilo de Carrión
Portal romànic de l'església
San Zoilo de Carrión
San Zoilo de Carrión
Portal romànic de l'església
San Zoilo de Carrión
San Zoilo de Carrión
Portal romànic de l'església
San Zoilo de Carrión San Zoilo de Carrión San Zoilo de Carrión San Zoilo de Carrión
San Zoilo de Carrión
Portal romànic de l'església
San Zoilo de Carrión
San Zoilo de Carrión
Sagristia
San Zoilo de Carrión
San Zoilo de Carrión
Sagristia
San Zoilo de Carrión
San Zoilo de Carrión
Sagristia. Retrat de l'abat Fulgencio Campo
San Zoilo de Carrión
San Zoilo de Carrión
Claustre
San Zoilo de Carrión
San Zoilo de Carrión
Claustre
San Zoilo de Carrión
San Zoilo de Carrión
Claustre
San Zoilo de Carrión
San Zoilo de Carrión
Claustre
San Zoilo de Carrión
San Zoilo de Carrión
Claustre
San Zoilo de Carrión
San Zoilo de Carrión
Claustre
San Zoilo de Carrión
San Zoilo de Carrión
Claustre
San Zoilo de Carrión
San Zoilo de Carrión
Claustre
San Zoilo de Carrión
San Zoilo de Carrión
Claustre
San Zoilo de Carrión
San Zoilo de Carrión
Claustre
San Zoilo de Carrión
San Zoilo de Carrión
Claustre
San Zoilo de Carrión
San Zoilo de Carrión
Claustre
San Zoilo de Carrión
San Zoilo de Carrión
Claustre
San Zoilo de Carrión
San Zoilo de Carrión
Claustre
San Zoilo de Carrión
San Zoilo de Carrión
Claustre
San Zoilo de Carrión
San Zoilo de Carrión
San Zoilo de Carrión
San Zoilo de Carrión
San Zoilo de Carrión
Arqueta de marfil, possiblement de les relíquies
de sant Zoilo de Còrdova
Museo Arqueológico Nacional

Bibliografia:
  • ANDRÉS ORDAX, Salvador; i altres (2003). Monasterios de Castilla y León. Lleó: Edilesa
  • ARGAIZ, Gregorio de (1677). La Perla de Cataluña. Historia de Nuetra Señora de Monserrate. Madrid: García de la Iglesia
  • BAUDRILLART, Alfred (1949). Dictionnaire d'histoire et de géographie ecclésiastiques. Vol. 11. París: Letouzey et Ané
  • DIAZ NAVA, Adolfo F. (1963). Un Claustro Plateresco: San Zoil en Carrión. Institución Tello Téllez de Meneses, núm. 23
  • FROCHOSO, Rafael (2016). Las reliquias de San Zoilo, las arquetas y las telas árabes. Al-Mulk, núm. 14
  • GARCÍA GUINEA, Miguel Ángel; dir. (2002). Enciclopedia del Románico en Castilla y León. Palencia. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real
  • PÉREZ CELADA, Julio A. (1986-87). Documentación del Monasterio de San Zoilo de Carrión. Vols. 1 y 2. Burgos: G. Garrido
  • PÉREZ CELADA, Julio A. (1997). El monasterio de San Zoilo de Carrión. Formación, estructura... Universidad de Burgos
  • RAMÍREZ DE HELGUERA, Martín (1900). El Real Monasterio de San Zoil de la muy noble y leal ciudad de Carrión de los Condes. Palencia: Gutiérrez
  • SENRA, José Luis (2001). Nuevos hallazgos románicos en el Monasterio de San Zoilo de Carrión de los Condes (Palencia). Archivo Español De Arte, vol. 74
  • YEPES, Antonio de (reed. 1960). Crónica General de la Orden de San Benito. Vol. III. Madrid: Atlas
  • ZARAGOZA, Ernesto (1993). Abadologio del monasterio de San Zoilo de Carrión de los Condes (s. XI-XIX) y libro de gradas de los monjes que profesaron en él (1593-1833). Publicaciones de la Institución Tello Téllez de Meneses, núm. 64
  • ZARAGOZA, Ernesto (2019). Reforma del monasterio benedictino de San Zoilo de Carrión de los Condes (1524-1541). Institución Tello Téllez de Meneses, núm. 90

Situació:
Vista aèria

A ponent del centre històric de Carrión de los Condes