El lloc de Frómista i el seu territori fou repoblat després de la invasió sarraïna a finals del segle IX, però la primera notícia que hom té del monestir de San Martín es troba en una donació testamentària efectuada per Múnia de Castella († 1066), reina, vídua de Sanç III el Gran de Navarra. D’aquell testament, atorgat el mateix any de la seva mort, hom dedueix que el monestir havia estat fundat anteriorment per la mateixa Múnia, que tenia tres monjos, i on, probablement, la mateixa atorgant s’hi havia retirat.
Al voltant d’aquella fundació monàstica s’hi va establir una població, que seria un dels dos barris en què es dividiria Frómista. Hom no té cap notícia més del monestir fins al 1118, data en què la reina Urraca I de Lleó i Castella († 1126), a qui pertanyia el monestir, el va donar a San Zoilo de Carrión (Palència) juntament amb les seves possessions i rendes. El monestir de Frómista va esdevenir un priorat depenent de San Zoilo, el que va comportar desavinences per raons econòmiques entre els dos centres monàstics. Al segle XIII, el bisbe de Palència també va reclamar uns pretesos drets sobre Frómista, cosa que no va obtenir, restant el priorat de San Martín sotmès directament a l’autoritat de l’abat de San Zoilo.
En aquella època, el priorat patia una certa decadència, al segle XV, l’important senyoriu de San Martín fou venut i va passar a mans particulars, restant únicament l’església i les seves dependències sota el control dels clergues que tenien el priorat a càrrec seu. El 1436, es va fundar a Frómista el monestir benedictí de Nuestra Señora de la Misericordia, actualment desaparegut, que va fer certa ombra a San Martín. Però un miracle atribuït a unes sagrades formes custodiades a l’església, va fer que la devoció popular s’incrementés considerablement i mantingués en certa manera l’estabilitat del priorat, fins i tot l’església va passar a ser coneguda com a Santa María del Milagro. El 1531, tant aquesta casa, com el monestir de San Zoilo ee van unir a la congregació Benedictina de Valladolid.
De l’antic monestir únicament es conserva la seva coneguda església, no hi ha restes de les altres dependències monàstiques. Cal tenir en compte que el 1879, i a causa del mal estat en què es trobava l’edifici, es va tancar al culte, va romandre clausurat molts anys (d’aquesta època és el gravat de Francesc Xavier Parcerisa), fins que l’any 1895 va començar la restauració, que es va perllongar fins al 1904. Aquella intervenció ha estat molt discutida a causa de la falta de respecte a la història del monument, renovant-se en bona part, tot i que en línies generals es va conservar la fisonomia del conjunt.
El que hom considera un dels millors exemples de l’arquitectura romànica espanyola és el resultat d’una restauració efectuada amb criteris que actualment no serien admesos. L’església és un edifici de planta basilical, amb tres naus, creuer i tres absis. Cal esmentar la decoració escultòrica, una part de la qual es va perdre, alguns modillons i capitells són producte de la restauració, altres elements es van retirar de l’edifici i alguns més es van malmetre.
Francesc Xavier Parcerisa
Recuerdos y bellezas de España (1861)
Capitell amb entrellaçats
Capitell vegetal amb pinyes
Possible escena de casament
Capitell amb aus
Escena de lluita
Caps humans i elements vegetals
Decoració vegetal
- GARCÍA BLAS, Laura (2013). San Martín de Frómista. Revisión historiográfica de su construcción y restauraciones. De Medio Aevo, núm. 4
- GARCÍA GUINEA, Miguel Ángel; dir. (2002). Enciclopedia del Románico en Castilla y León. Palencia. Aguilar de Campoo: Fundación Santa María la Real
- MABILLON, Johanne (1707). Annales ordinis S. Benedicti occidentalium monachorum patriarchae. Vol 4. París: Robustel
- QUADRADO, José María (1861). Recuerdos y bellezas de España. Valladolid, Palencia y Zamora. Vol. 11. Barcelona: Verdaguer
- REVUELTA, Manuel (1987). La villa de Frómista en dos momentos de su historia. Palència: Publicaciones de la Institución Tello Téllez de Meneses. Núm. 56
- RIVERA BLANCO, Javier; coord. (2004). Frómista 1066-1904. San Martín, centenario de una restauración. Valladolid: Fundación del Patrimonio Histórico de Castilla y León
- YEPES, Antonio de (reed. 1960). Crónica General de la Orden de San Benito. Vol. III. Madrid: Atlas
L'església de San Martín de Frómista està situada al centre d'aquesta població